L’odi dels fills cap als pares pot provocar l’aparició dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) o qualsevol comportament rebel. Si els pares són molt pesats amb el tema de l’alimentació o l’aspecte físic, els fills sabent que això els molesta, poden deixar de menjar o menjar més del compte. Com no tenen eines cognitives, ni materials per a enfrontar-se als pares, expressen la seva ira contra ells mateixos, és un comportament suïcida, igual que els pares separats que agredeixen els fills només per danyar a l’exparella. Estan desesperats buscant una venjança, el rancor i l’odi els sobrepassa i en un acte d’impulsivitat, agafen els fills com a mitjà per a fer patir a l’altra part.
Igualment, aquests dos sentiments són un mur per a poder ser empàtics, alegres i socialment cordials. La persona amb una o totes dues característiques viu amargada i centrada només a provocar el mal aliè, a vegades serà contra algú en concret i en unes altres, contra el conjunt de la societat. Això és així, perquè igual que les emocions són innates, els sentiments per la seva banda, són estructures treballades i condicionades per les nostres creences i interpretacions de les situacions, és a dir, hem après a odiar i a tenir rancor.
Ningú neix odiant al seu veí o tenint rancor per un comportament rebut per l’altra part, així doncs, es podria dir que sorgeixen per una mala gestió emocional, s’exagera la resposta emocional als estímuls externs. La situació conflictiva no era tan forta com per a respondre amb l’emoció de por, ràbia, fàstic o tristesa, donat que, el rancor i l’odi són una barreja d’algunes d’aquestes emocions mencionades ara mateix i que, per cert, són anomenades negatives. Hem viscut una situació en concret i ens hem sentit enganyats, pertorbats, danyats, menyspreats, infravalorats, etc. i a partir d’aquell precís moment, tenim rancor o sentim odi envers qui ens ho ha provocat. Estem frustrats perquè l’altra part ens priva de comportar-nos com ho desitgem.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.