El primer gegant d’Organyà ja és al Mapa Geganter dels Països Catalans que divulga, a través d’internet, el web GegantCat. Lo Quimet ja disposa de la seva fitxa tècnica en aquest portal, tot just uns dies després que fos presentat públicament.
L’estrena es va dur a terme recentment amb la celebració de la primera Trobada Gegantera d’Organyà. A la mateixa festa es va donar a conèixer la nova colla del municipi, que ara s’està configurant. Lo Quimet ha estat apadrinat pels gegants de Cardona, l’Abdalà i l’Adalés. A la cercavila també hi van participar la Colla de Geganters i Grallers de la Seu d’Urgell, els Geganters i Grallers d’Oliana, els Asparracats de Tragó, la colla Los Maitips de Peramola i els Geganters del Barri de la Coromina de Cardona.
El nou gegant ha estat construït pel Taller d’Escultura Casserras, de Solsona, i ha estat finançat per l’Ajuntament d’Organyà. Té una alçada de 3,60 metres i pesa 36 kg. Està construït seguint les tècniques i materials tradicionals de la imatgeria festiva catalana. L’escultura és de cartró pedra, policromada a l’oli, amb el cavallet de fusta i els ulls de vidre.
Homenatge a Miret i Sans
El seu nom és un homenatge al reconegut estudiós barceloní Joaquim Miret i Sans (1858-1919), descobridor d’un dels textos més antics i representatius de la llengua catalana: les Homilies d’Organyà. Miret i Sans va historiador, acadèmic i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans.
En la vestimenta s’han seguit les mateixes instruccions que Miret i Sans va deixar al seu sastre, i que es mantingueren sempre: l’americana havia de ser llarga. A la mà esquerra hi porta el seu gran descobriment, les Homilies. I a l’altra hi porta un bastó de bambú, que no li servia per a recolzar-s’hi sinó per a moure’l al compàs dels seus passos en caminar. Al trau, hi porta un clavell vermell.
De l’Alt Urgell, al Mapa Geganter dels Països Catalans també hi apareixen els gegants nous i vells de la Seu, Oliana i Peramola, a més de la geganta de Tragó de Segre. De la Cerdanya, hi figuren els de Puigcerdà, Alp, Queixans i Vilallobent. I d’Andorra, els d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.