El nou model de producció basat en una societat del coneixement funcionant en xarxa, amb la transformació digital, que converteix en irrellevant l’ús de la força física, farà possible que les dones comencin realment a tenir un veritable important paper social. Segurament aquest nou rol social de la dona en el segle XXI, implicarà importants canvis en l’estructura familiar, que històricament estava sustentada en el paper fonamental de la dona com a mestressa de casa, que feia possible el seu funcionament. La creixent desfeta familiar, de forma contradictoria, amb aparcaments rebutjables d’avis en residències geriàtriques i ajut familiar en situacions de precarietat, així com també la desfeta de l’estat del benestar, són les principals causes culpables de l’actual tantsemenfotisme, propi d’una societat que ha perdut la seva escala de valors. 
    
El paper de la dona en el segle XXI, suposarà una nova relació social entre gèneres, que qüestionarà la necessària vida comunitària d’una societat, que en aquests moments amb la incipient desaparició de la propietat privada, generadora de l’origen de la família, pot acabar produint la seva radical transformació i un possible retorn a la vida tribal. Amb un plantejament individualista comunitari, seria possible aconseguir que cada persona pugui ser ella mateixa junt amb les altres, mitjançant la vida local 24 hores, incloent-hi el treball, com a generadora d’importants canvis socials en un context difícilment previsible de transformació digital.