El model neoliberal, defensat per la majoria de la classe política, intel·lectuals i tertulians és senzill: tracta del funcionament d’una economia competitiva de mercat, regulada per assegurar la seva aplicació, amb les mesures més adequades, per recompensar als més aptes, més competitius i més agressius. Una lluita competitiva depredadora, sense cap transfons ètic ni moral, que promou que hi hagi guanyadors i perdedors, afirmant que aquests darrers han d’estar convençuts d’haver perdut per culpa seva, per no ser suficientment competitius i agressius.
Les tècniques del neoliberalisme per alterar les opinions i comportaments, emprades de forma descarada, pels principals mitjans de comunicació, consisteixen en divulgar mentides amb una total impunitat, reforçant, mitjançant la utilització dels mecanismes de modernes enquestes, pretesos falsos perjudicis contraris a les privatitzacions, defensats des del bàndol públic.
Cal esmentar algunes de les estructures utilitzades per que la gent, pensi els que els politics volen que pensi. Així el model emprat al Regne Unit per Margaret Thatcher, va consistir en dissenyar una micropolítica de la privatització. Primer: asfixiar els serveis públics, deixant-los sense els fons necessaris, impedint el seu adequat funcionament. Segon: airejar la insatisfacció pública envers aquests serveis. Tercer: defensar que els serveis privats són millors. Finalment privatitzar serveis d’acord amb les necessitats de la gent, posant molt d’èmfasi en la seva eficàcia i eficiència.
