Des d’aquest divendres ja es pot tornar a visitar el Museu de la Moto de Bassella. L’equipament ha inaugurat la seva nova etapa amb un acte inaugural en què s’ha mostrat per primera vegada el resultat de la renovació a fons que s’hi ha dut a terme al llarg dels darrers mesos, per a donar més valor i atractiu a una de les col·leccions més valuoses de motos clàssiques, des de començament del segle XX fins a aquests darrers anys.
El museu ha renovat l’ambientació que envolta les motocicletes amb l’objectiu de seguir sent un referent per als molts aficionats a aquest vehicle, però alhora atraure un públic més ampli, sense necessitat que siguin coneixedors d’aquest àmbit i amb una vocació molt didàctica. L’acte inaugural ha estat encapçalat pel president del Museu de la Moto, Estanislau Soler, i els seus fills i actuals responsables del recinte, Pau Soler i Cristina Soler. També hi han pres part el vicepresident primer de la Federació Internacional de Motociclisme, Ignasi Barneda; l’alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens; la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós; el diputat d’Esports de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez, i José Carlos Llorente, membre de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme. A més a més, hi han assistit diversos pilots del màxim nivell, entre ells l’olianès Isidre Esteve i el nargoní Jaume Betriu, i expilots i gent vinculada al món de la moto.
Estanislau Soler s’ha mostrat “molt content” per la reobertura “perquè s’hi ha treballat molt, al llarg d’un any en què hem estat tancats, i el resultat final és molt bo”, tal com els han transmès els primers visitants, entre els quals hi havia molts experts del motor. El fundador del museu en destaca la decoració, perquè han buscat “que no sigui un aparcament de motos”, sinó un espai en què el visitant s’endinsi de ple en tot allò que envolta aquest vehicle i en el seu medi.
De la seva part, Pau Soler i Cristina Soler han celebrat la “retrobada” tant amb la gent de la comarca com amb els aficionats a les motos, de cara a “ser un lloc de trobada” que inclou tota una finca amb camins i circuits per a gaudir de recorreguts, cursos, tests i competicions relacionats amb l'”offroad”, tant de motos com de cotxes tot terreny. També han explicat el contingut tant del museu com de tot l’espai de Bassella Experiences.
Cristina Barbens ha remarcat que aquest equipament “ha esdevingut una icona del municipi, perquè seríem un lloc de pas cap a Andorra si no fos pel Museu de la Moto i per tota l’activitat que genera la família Soler, que fa que siguem un destí de moto”, un àmbit en el qual Bassella sempre hi ha estat relacionat i que s’ha estès també als municipis veïns. L’alcaldessa recorda que “amb la construcció de l’embassament de Rialb, Bassella es va despoblar moltíssim, però la família Soler va apostar per a aferrar-se a aquest territori i generar-hi activitat, i no pas una activitat petita sinó una que porta cada any milers de visitants”.
Un viatge per la història de la moto
La visita a la sala comença amb les motos més antigues, que van sorgir de variacions de bicicletes del començament del segle passat, i permet fer un recorregut cronològic per l’evolució que han experimentat al llarg de més d’un segle, tant pel que fa al disseny com a la composició dels motors i la resta de components. La planta principal està dedicada a les motos de carretera i urbanes, de marques d’arreu del món i també amb una atenció especial a les firmes catalanes, atès que Catalunya havia estat durant molts anys un referent mundial en la fabricació de motos. Entre les moltes marques que s’hi pot veure hi ha Norton, Derbi, Bultaco, Ossa, Yamaha, Honda, Harley-Davidson, Ducati, Guzzi i BMW, per a esmentar algunes de les més conegudes. Tot plegat, acompanyat de plafons amb un nou disseny, fotos històriques, indicatius amb la informació bàsica de cada model i tota mena d’estris o complements.
La segona part de la mostra, al soterrani, està dedicada especialment a les motos tot terreny, un sector en què Bassella ha esdevingut un destí conegut arreu, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. S’hi pot veure models emblemàtics del Dakar, d’enduro, militars, d’speedway i de trial, incloent la Montesa del 36 cops campió del món Toni Bou saltant un bloc de ciment. En aquesta planta també hi ha un apartat dedicat a les motos de velocitat de competició, entre elles les ja mítiques Derbi, a més d’un espai infantil i, fins i tot, una petita sala de cinema per a veure-hi fragments de pel·lícules conegudes en què les motos hi han estat protagonistes. Un altre dels atractius d’aquesta àrea és la reproducció de l’històric taller que la família Soler tenia a l’antic poble de Bassella, ple d’eines i també de pòsters de competicions antigues.
Tornant a la planta principal, una de les principals novetats és l’estrena d’una sala preparada per a acollir esdeveniments, dinars o trobades de col·lectius o d’empreses, de cara a millorar l’experiència dels molts grups que visiten el museu i les instal·lacions de Bassella Experiences. També s’aprofitarà l’indret per a la celebració de reunions o brífings de les competicions. Al costat hi ha una àmplia recepció i un espai en què s’hi pot adquirir tota mena d’objectes, llibres, roba i records vinculats a la moto. I a l’altre costat, una terrassa enfocada cap a la carretera. En aquest sentit, el museu és de molt fàcil accés atès que és al peu de la C-14, al quilòmetre 134.
Històries singulars de la moto a Catalunya
Entre els assistents a la inauguració hi havia també famílies o particulars que han cedit algunes de les motos que s’hi exposen, cadascuna amb una història valuosa. Una de les més singulars és la Simó de 1925, un prototip de moto feta a Barcelona que en aquell moment -aviat farà 100 anys- va ser pionera en la fabricació a Catalunya, tal com ha explicat a RàdioSeu, Dulcis Simó, filla del fundador de la marca. A la dècada de 1920, Miquel Simó va ser el primer fabricant en sèrie d’aquests vehicles al país. A més a més, era pilot i va ser un dels primers motoristes de l’Estat espanyol que va disputar el Tourist Trophy. La seva carrera esportiva es va acabar sobtadament al 1936, quan va patir un accident que li va impedir seguir corrent.
La seva família es mostra molt contenta del fet que, amb aquesta reobertura, la Simó sigui una de les primeres motos que es veuen al recorregut del museu de Bassella. I esperen que això ajudi a divulgar millor la seva figura, perquè consideren que encara no és prou coneguda malgrat que “té una història fabulosa i va fer molt pel motor”. De fet, un dels valors d’aquest model, a part de ser el punt de partença de la reeixida història de les motos catalanes, és el fet que Miquel Simó “es va fer ell sol tota la moto, a l’Escola Industrial, en un moment en què totes les que hi havia venien d’Anglaterra i de França, i aquí encara no hi havia la voluntat de fabricar-ne”.