El millor del món

Vagi pel davant que la meva intenció no és ni de bon tros treure mèrits a la proesa dels germans Roca de situar el seu restaurant com a millor del món mundial. És més, crec que és un bon moment per celebrar que la cuina catalana tingui un segon representant en el top 50 i que, en conjunt, la cuina del nostre estat sigui la més representada en aquest rànquing.

Però no obsta que m’afegeixi a algunes tímides veus que comencen a demanar claredat de criteris i no fer un totum revolutum amb el concepte millor restaurant. Perquè potser ja seria hora que els promotors d’aquesta competència –i de totes les demès- ens fessin saber quins són els criteris que empren per fer la llista. Perquè en una recent enquesta radiofònica sobre les 50 millors cançons catalanes, el guanyador indiscutit era Pau Riba, amb 5 cançons triades, mentre la cançó popular catalana, la de tota la vida, no aconseguia ni una menció. Uns resultats que s’entenien quan el locutor explicava que l’enquesta s’havia adreçat als músics professionals en actiu, cosa que feia suposar que el criteri dominant a l’hora de respondre havia estat la seva influència en el món de la música actual. I que em varen alliberar de la meva frustració per no ser massa fan de l’autor de la Noia de porcellana.

Tenim la que una sèrie de gent considera millor cuina del món, però ja va sent hora de saber en quin àmbit es situa aquesta excel·lència. Què som, la cuina més gustosa, la més innovadora, la més arriscada…? Ho dic perquè no sembla que aquests criteris siguin forçosament coincidents. I perquè, si el concepte decisiu fos ser la més arriscada, aquest no semblaria un concepte massa compatible amb el que la gent busca. Sobretot tenint en compte la despesa –justificable però alta- que suposa tastar-la. Una despesa que no permet a la majoria dels mortals una reincidència raonable que permeti evitar el sentiment de frustració d’una experiència poc reeixida.

De debò, aclarim els criteris. Perquè hi ha molta gent que es sent frustrada quan ha d’admetre que no li agrada el destil·lat de cuir i mataria per un plat de bones patates braves.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *