El Consell General ha celebrat aquest divendres la tradicional sessió de Sant Tomàs, la qual destaca per ser de les més solemnes del calendari parlamentari amb les vestes del síndics i consellers que, per a aquesta ocasió, han tornat a sortir de l’armari. És una sessió que destaca, a més, per l’habitual discurs del síndic general a les portes de les festes de Nadal i perquè té com a escenari l’antic hemicicle del Consell, a la Casa de la Vall.
En el seu parlament, el síndic Carles Ensenyat, ha començat referint-se a les rehabilitacions a les quals ha estat sotmesa la Casa de la Vall, tant en els temps actuals com força anys enrere. Unes reformes que van tenir un pes especial el 1962 i que han tingut detractors, així com a defensors: “Alguns han lamentat que la Casa de la Vall va perdre autenticitat; altres, que la intervenció va recrear una visió idealitzada de la casa andorrana”.
El síndic ha afegit que, “probablement, tot això sigui cert; però -al meu entendre- del que es tractava el 1962 -i del que es tracta també ara- no era de retornar la Casa de la Vall al seu aspecte original, tal com va ser concebuda al segle XVI o tal i com era quan va passar a ser la seu del Consell a principis del segle XVIII. Amb la reforma de 1962 el que es va fer és crear un llenguatge arquitectònic i artístic -un llenguatge simbòlic- amb el qual les andorranes i els andorrans se sentissin identificats: La pedra vista, les musicadures del treball de la fusta, el ferro forjat, o els còdols del paviment de l’entrada”. Per a, acte seguit, manifestar el següent: “si les seus del poder polític en la majoria dels països s’ubiquen en palaus o en castells, a Andorra la trobem en una casa d’origen familiar”, deia Carles Ensenyat.
Avançant en el seu discurs, el síndic ha fent èmfasi en els temes de màxima transcendència per a Andorra: “el desenvolupament urbanístic harmònic, l’accés a un habitatge a preu assequible, la sostenibilitat del turisme, l’evolució de l’ús dels recursos naturals, la planificació demogràfica, la reforma de la Caixa Andorrana de la Seguretat Cocial…”.
Incidint en tots aquests aspectes, Ensenyat, manifestava que “seria un error -un error còmode, però un error- voler buscar responsables en la globalització, en l’obertura econòmica, en l’homologació internacional d’Andorra, en l’aproximació a la Unió Europea, o en qualsevol altra noció allunyada de nosaltres. Nosaltres som els responsables, i és a les nostres mans fer tot el possible per a minimitzar els riscs i per a aprofitar les oportunitats”.
Ja a la recta final del parlament, el síndic general s’ha adreçat als membres de Cambra: “voldria demanar-los -com a reflexió de cara a l’any que aviat començarà- que allò que els andorrans hem sabut fer amb la Casa de la Vall al llarg de les últimes sis dècades, ho traslladem i siguem capaços de fer-ho a l’hora de planificar quin país volem per al futur“.
“El que importa és que entre les parets d’aquesta Casa hi càpiga la realitat andorrana d’avui; de la tercera dècada del segle XXI. De les persones amb dificultat per a trobar un habitatge a preu assequible, dels professionals i empresaris que contribueixen al dinamisme econòmic, de les persones que vetllen per l’enfortiment de la nostra identitat col·lectiva, dels servidors públics, de les persones grans que han contribuït a la prosperitat i al benestar de l’Andorra actual; i dels joves, més ben formats que mai i en un ventall cada cop més ampli de disciplines, i que es mereixen un país on poder desenvolupar el seu projecte de vida”, reblava per a finalitzar Carles Ensenyat.