El malson d’una família catalana amb la filla a l’hospital de Meritxell en haver rebut un cop al cap en un partit de futbol: “Aboneu la factura completa o la nena no surt d’aquí”

El comunicat del CE Sant Gabriel sobre els fets esdevinguts a Andorra (web del club)
El comunicat del CE Sant Gabriel sobre els fets esdevinguts a Andorra (web del club)

El relat que ve a continuació, són d’aquelles coses difícils d’entendre malgrat que “les normes siguin les normes”. Cas per a meditar entre tots plegats el que va succeir el passat dissabte. Aquest dia, l’equip femení B del CE Sant Gabriel disputava un partit, al Principat, contra el ENFAF Andorra i, segons relaten des de fora, el que hauria d’haver estat un dia agradable a les valls, va acabar sent un malson per a un grup de persones.

El conjunt de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) estava competint contra l’equip andorrà quan, l’infortuni, va fer que una de les joves futbolistes visitants, en una jugada fortuïta, es donés un fort cop al cap. A resultes de l’impacte, la noia va perdre el coneixement ja que no reconeixia ni a les seves companyes, ni al seu propi cos tècnic. No sabia on era.

Els fets es van produir en el minut 41 de partit i, la jugadora en qüestió és Ainhoa Gual, del femení B del CE Sant Gabriel. Evidentment, tots els allí presents van actuar amb diligència en comprovar el que acabava de passar. D’immediat la van traslladar a l’hospital i, és aquí, quan comencen un seguit d’episodis que han indignat i portat al club barceloní a emetre un comunicat que, Fòrum.ad reprodueix en català de forma literal.



Comunicat

“Volem expressar la nostra més enèrgica indignació pels fets ocorreguts aquest dissabte passat al partit del nostre Femení B al Camp de Futbol La Massana contra l’ENFAF Andorra. Al minut 41 de partit, la nostra jugadora Ainhoa ​​Gual va caure a terra picant-se el cap fortament de manera molt aparatosa. De seguida ens vam adonar de la gravetat de la situació. Ainhoa ​​no sabia on era, ni qui eren els seus entrenadors ni companyes.

Abans de tot, agraïm en tot moment el tracte del personal del club local, així com els seus entrenadors i delegats i àrbitre del matx, que en tot moment van estar pendents de l’estat de salut de la nostra jugadora.

Davant d’una situació així, el protocol de la Federació Catalana de Futbol (FCF) és molt clar: davant d’una situació de risc vital, cal trucar al 112. Ainhoa ​​no sabia on era, ni qui eren els seus entrenadors ni companyes i va començar a vomitar i marejar-se. Un treballador de l’ENFAF va trucar a l’ambulància per a socórrer la jugadora. L’ambulància va arribar molt ràpidament i es van emportar l’Ainhoa ​​a l’únic Hospital que hi ha a Andorra, acompanyada d’un dels entrenadors de l’equip.

A partir d’aquí comença la vergonya, la pocavergonyeria i el maltractament que vivim, absolutament desprotegits, abandonats a la nostra sort i sense cap solució per part de l’Hospital i per part de la Federació Catalana.

En arribar a l’Hospital, la primera frase que rebem és “aquí cal pagar”. Ens sembla adequat que ens informin que a Andorra la Sanitat funciona de diferent manera, però creiem que el primer era la salut de la jugadora, la nostra idea no era anar a l’Hospital a fer turisme, sinó saber què passava a Ainhoa ​​i atendre-la immediatament.

Els pares d’Ainhoa ​​van haver de pujar des de Barcelona fins a Andorra amb vehicle propi, ja que l’estat de la seva filla no era gaire encoratjador.

Ainhoa ​​va estar molt ben atesa a l’Hospital; amb atenció constant, li van fer un TAC i la van fer sopar. Durant el transcurs de la tarda-nit, Ainhoa ​​s’anava trobant millor, fins que li van donar l’alta mèdica cap a les 23.30 de la nit, ja amb els pares a l’hospital, amb ella.

Durant la tarda, vam anar gestionant amb la Mutualitat Catalana de Futbolistes (MCF) aquest tràmit, ja que no érem a Catalunya i, potser, tindríem algun problema. Vam ser informats que el procediment era el següent:

. Abonar un dipòsit entre 50€/100€, que la MCF tornaria el dilluns següent.

. Demaneu la factura amb el total del cost de l’hospitalització d’Ainhoa.

. Posar-nos en contacte el dilluns següent amb la MCF i que el dipòsit seria abonat.

Ens va semblar una cosa “raonable”, ja que al final no es tracta del nostre país i allà les coses funcionen de manera diferent.

En fer el Check Out de l’Hospital comença l’esperpent; la noia de recepció, que semblava que ens estigués fent un favor, pel to amb què ens parlava, ens va dir que s’havia d’abonar la factura completa al moment, o la nena no sortia d’allà. 844,49 €. Una autèntica salvatjada. Ah, i que això que ens havien dit per telèfon els de la Federació catalana era tot mentida.

Ens vam tornar a posar en contacte unes 8/10 vegades amb la Mutualitat Catalana de Futbolistes (MCF) i ens van dir que ells no hi podien fer res, que ho havia d’abonar la família o l’entrenador que hi fos i que dilluns truquéssim a un número de la MCF.

Perquè Ainhoa ​​pogués marxar a casa i, per fi poder descansar, la família va haver de fer-se càrrec del pagament, després d’estar-hi una hora més per a trobar una solució amb els diferents telèfons que els anaven passant. La pilota se l’anaven passant els uns als altres, la MCF donava les culpes a l’hospital i l’hospital deia que no tenia cap acord amb ningú.

La sortida de l’hospital es va produir cap a les 00.30h, i l’arribada a casa cap a les 4.00h, on Ainhoa, els seus pares i l’entrenador de l’equip van poder descansar finalment.

Només esperem que com a club, es torni fins a l’últim cèntim a la família de TOTS i cadascuna de les despeses que els va ocasionar aquest viatge tan traumàtic; que hi hagi un protocol CLAR d’actuació en aquests casos, i que no es tornin a donar les culpes els uns als altres quan hi ha un problema del qual ningú no vol assumir responsabilitats, ja que darrere hi ha persones patint les conseqüències de la seva falta de previsió.

Finalment, que serveixi per als altres clubs catalans que han d’anar a jugar a Andorra, si val la pena a les seves jugadores assumir aquest risc simplement per jugar un partit de futbol. Creiem que hi ha infinitat de solucions a aquestes situacions, però no hem de ser nosaltres qui diguem com s’han de fer les coses, però sí que creiem que ens mereixem respecte, i dissabte no el vam sentir en cap moment”.

(Comunicat del CE Sant Gabriel, traduït al català)



Per a concloure, si tot aquest relat és verídic, que no hi ha massa dubtes, potser, ara que les eleccions són a tocar, a Andorra, és el moment que aquest tipus de situacions es tinguin en compte pels futurs governants per tal que no es repeteixin. De fet, en aquest mateix mitjà són nombroses les notes de premsa publicades en relació a la bona entesa a una i altra banda de les fronteres, en matèria sanitària. “Davant un problema de salut, la burocràcia no és el més important, la vida, sí”.

[do_widget id=category-posts-pro-64]