La titular del Jutjat d’Instrucció 2 de la Seu d’Urgell ha arxivat, per manca de proves, la causa judicial que s’havia obert l’any 2019 contra el llavors alcalde de la Seu d’Urgell Albert Batalla; el qui era president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell (CCAU) i alhora primer tinent d’alcalde de la Seu, Jesus Fierro; la tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament urgellenc, Mireia Font, i d’altres responsables i treballadors d’ambdues institucions. La magistrada ha acordat l’arxivament després de cinc anys d’instrucció i a petició del mateix ministeri fiscal, que era l’única part acusatòria.
Per tant, el cas no arribarà a judici, després que fiscalia demanés el sobreseïment, perquè tal com s’explicita a la decisió, “pels resultats de les diligències practicades i les declaracions en seu judicial dels investigats”, finalment han conclòs que “no hi ha indicis de criminalitat ni proves suficients per a enervar el principi de presumpció d’innocència respecte dels investigats pels delictes que se’ls atribuïen”. En l’escrit del ministeri públic, a més a més, s’hi afirma, que han de “ressaltar les declaracions en seu judicial dels investigats Jesús Fierro i Rugall, Albert Batalla i Siscart, i Mireia Font i Gras, els quals van prestar una versió exculpatòria coherent i d’acord amb les conclusions que es podrien arribar després de l’examen detallat de l’extensa documentació”. El sobreseïment definitiu se’ls va comunicar al final d’aquest mes passat.
Aquest dimecres al matí, en una roda de premsa, Albert Batalla, Jesús Fierro i Mireia Font han celebrat el fet que finalment la fiscalia hagi corroborat allò que ells van defensar en el primer moment, en el sentit que no hi havia cap prova dels fets denunciats el març de 2019. Una denúncia que, recorden, es va presentar de manera anònima i que “va propiciar una espectacular entrada de la Guardia Civil, tant a l’Ajuntament urgellenc com al Consell de l’Alt Urgell el 28 de març de 2019, ara fa just cinc anys”. En aquest sentit, han lamentat que se’ls acusés d’uns fets tan greus sense proves consistents i el fet que el denunciant o denunciants no revelessin la seva identitat. Per això, es mostren “convençuts” que darrera aquesta demanda hi havia “una motivació política” i han aprofitat per a “convidar les persones que la van interposar a donar la cara públicament i demanar perdó”.
La querella els acusava de delictes contra l’administració pública, prevaricació, malversació, frau contractual i negociació prohibida als funcionaris. Unes greus acusacions, remarquen, “per fets que s’han demostrat inexistents”, tal com ja van defensar al principi de tot el procés. Aquesta resolució judicial ferma, de fet, s’afegeix a que l’any 2020 ja s’havia arxivat les dues peces separades de la causa. Així, els tres exresponsables de l’Ajuntament de la Seu i del Consell Comarcal subratllen que s’ha demostrat “que malgrat cinc anys d’espera, amb quatre pròrrogues del termini per la investigació i quatre jutges diferents, unes acusacions tan greus i una investigació de 4.196 folis i desenes de caixes de documentació, la nostra actuació com a càrrecs públics ha estat honesta i transparent”.