El Govern aprova el nou Reglament referent al sacrifici, la captura i els controls especials animals

Un grup de gats domèstics ferals
Un grup de gats domèstics ferals. Foto de EVG Culture de Pexels

El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, el nou Reglament referent al sacrifici, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’una espècie animal que hagi esdevingut perjudicial. El nou text, que substitueix el que hi havia fins ara, s’adapta al que marca la Llei de tinença i de protecció d’animals.

El nou reglament s’adequa tant a l’evolució del marc legislatiu com a l’evolució de les estructures i els mecanismes de control que les administracions públiques han creat amb l’objecte de poder-hi donar compliment. A més, el text també permet clarificar aquelles actuacions que s’han de dur a terme des de les administracions públiques, Govern i comuns, d’acord amb les noves competències que el marc legislatiu els hi atribueix.

D’aquesta manera, es determina, tal com ja recull la Llei de tinença i de protecció d’animals, que són els comuns els encarregats d’establir les mesures de control dels denominats animals salvatges urbans, entre els quals s’hi inclouen les colònies urbanes de gats domèstics ferals. El reglament ha estat objecte d’un treball conjunt entre el Govern i els comuns, sobretot per la definició d’aquestes competències ara atribuïdes de manera plena a les administracions comunals.

De caràcter general, el nou marc reglamentari té com a objecte definir en què es pot efectuar el control, la captura i el sacrifici de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a la ramaderia i l’ecosistema, així com per a la salut animal, la salut de les persones i la seguretat pública.

També permet definir i acotar els mètodes de sacrifici aplicables als animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, els de fauna autòctona, els de fauna no autòctona i els animals salvatges urbans, de manera que es facin assegurant una pèrdua de consciència immediata amb la finalitat d’evitar-los sofriments innecessaris.

[do_widget id=category-posts-pro-64]