El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) del Consell d’Europa ha fet públiques avui dimecres les conclusions de l’informe presentat pel Principat d’Andorra sobre l’aplicació dels articles de la Carta Social Europea vinculats a infants, famílies i migrants, –és a dir els articles 7, 8, 16, 17, 19, 27 i 31– en el període comprès entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2021.
Andorra compleix amb 23 de les 26 disposicions de la Carta Social Europea, recollides en els articles mencionats, i que fan referència a qüestions com ara drets dels infants i adolescents a la protecció social, jurídica i econòmica o dret dels treballadors migrants i de les seves famílies a protecció i assistència. Per contra, el CEDS ha considerat de no conformitat 3 disposicions, una de les quals per manca d’informació. En aquest sentit, cal esmentar que el comitè ha efectuat recentment un canvi de criteri general, pel qual consideren directament de no conformitat un article quan hi ha manca d’informació.
Entrant al detall, pel que fa a les conclusions de conformitat, l’informe del Comitè Europeu de Drets Socials valora positivament –en el bloc de disposicions relatives als drets dels infants i dels adolescents a la protecció– qüestions com ara la prohibició de treballar abans dels 15 anys o de fer-ho abans dels 18 anys en activitats perilloses o insalubres; la prohibició de treballs als infants subjectes a l’educació obligatòria; la regulació del dret a una remuneració justa amb vacances anuals retribuïdes; el control mèdic regular; la protecció especial contra perills físics i morals o la inclusió de les hores de formació professional en la jornada habitual.
A més, es valora de conformitat qüestions vinculades al dret de les treballadores a la protecció de la maternitat, com ara la garantia del repòs per maternitat mitjançant prestacions adequades de seguretat social; tenir assegurades pauses per a la lactància materna; la regulació del treball nocturn de dones embarassades, que hagin donat a llum recentment o que estiguin alletant als seus fills; així com la prohibició de treballs perillosos o insalubres a dones que es trobin en les situacions mencionades.
L’organisme europeu també considera conformes temes com assegurar als infants i als adolescents un ensenyament primari i secundari gratuït, i també afavorir la regularitat en l’assistència a l’escola. Així mateix, assenyala que es compleixen indicadors sobre els drets dels treballadors migrants i de les seves famílies a la protecció i assistència, com ara el fet de mantenir o assegurar que hi hagi serveis gratuïts adequats encarregats d’ajudar aquests treballadors, i sobretot donar-los informació exacta, evitant la propaganda enganyosa relativa a l’emigració i la immigració. També que es promogui la col·laboració, quan escaigui, entre els serveis socials, públics o privats, dels països d’emigració i d’immigració; que hi hagi igualtat en matèria d’acció judicial o que es faciliti l’ensenyament de la llengua de l’Estat d’acollida.
Finalment, el comitè valora de conformitat que, pel que fa al dret a l’habitatge, s’afavoreixi l’accés a l’habitatge d’una qualitat suficient.
Quant a les conclusions de no conformitat, el CEDS, i degut únicament a manca d’informació, es refereix a si les normes d’incorporació i/o indemnització en cas d’acomiadament improcedent d’una dona embarassada que treballa al sector públic són les mateixes que en una dona que treballa al privat. En aquest sentit, el Govern considera que la dona embarassada que treballa al sector públic queda protegida en els mateixos termes que la dona embarassada que treballa al privat.
El comitè considera de no conformitat l’article 17.1, afirmant que les proves que s’utilitzen a Andorra per a determinar l’edat dels infants i dels adolescents en situació irregular són insuficients. En aquest punt, cal esmentar que fins a la data no s’ha hagut de fer front a cap cas d’aquesta tipologia i que, en cas de necessitar-ho, el Govern adoptaria a més les proves complementàries que va aprovar el Consell de Ministres del Consell d’Europa el 2022, que estableix diferents proves físiques, psíquiques, psicològiques i socials a aquest efecte.
En aquest mateix article, el CEDS també apunta de no conformitat la durada màxima de la detenció provisional de menors d’edat, que l’organisme europeu diu que no hauria de superar els 6 mesos. En aquest sentit, s’apunta que la detenció provisional a Andorra de menors d’edat, com a regla general, no pot superar les 24 hores, podent-se ampliar fins a 48 hores en cas d’infracció greu.
El comitè també valora de no conformitat aquest mateix article per manca d’informació sobre les mesures adoptades per a reduir la pobresa infantil i sobre la possibilitat que menors d’edat en situació irregular (acompanyats o no dels seus progenitors) puguin ser detinguts. En el primer cas, cal esmentar que la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, en el seu article cinquè, estableix que es garanteix així de forma prioritària l’accés dels infants i adolescents al sistema de protecció social i sociosanitària amb independència de la seva situació administrativa al Principat.
Pel que fa a la detenció dels menors d’edat en situació irregular, acompanyats o no pels seus progenitors, l’ordenament jurídic andorrà no tipifica la situació d’irregularitat com a delicte.
Finalment, el comitè apunta de no conformitat l’article 31.2 per manca legal de prohibició dels desnonaments durant l’hivern i perquè no està prevista una indemnització en cas de desnonaments il·legals. En aquest sentit, des del Govern s’informa que existeix una estreta col·laboració entre el ministeri encarregat dels afers socials i els saigs per a portar a terme l’execució dels desnonaments de la forma més curosa i adequada possible, de manera que les necessitats bàsiques de la persona o família afectada estiguin cobertes.
Pel que fa la regulació d’una indemnització en el supòsit de desnonaments il·legals en l’àmbit de l’habitatge, l’ordenament jurídic proporciona els mecanismes de rescabalament en el cas de vulneració dels drets fonamentals com a conseqüència de la responsabilitat administrativa de l’Administració o de les accions relatives al funcionament anormal de l’Administració de Justícia.