El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat els treballs d’obertura d’una fossa a la localitat de Sorpe, al terme municipal d’Alt Àneu (Pallars Sobirà). Els arqueòlegs hi preveuen trobar les restes de deu homes que van ser afusellats per l’exèrcit rebel el 17 o el 18 d’abril de 1938.
Les víctimes són els homes que en aquell moment vivien a Isavarre, un poble depenent de Sorpe. Segons la memòria oral, les tropes franquistes van ocupar Isavarre el 16 d’abril i van fer concentrar tots els homes a la plaça de la vila. Després els van retenir en una capella que hi ha a la població. Un o dos dies després, els van traslladar i afusellar a la zona coneguda com al prat del fuster, prop d’una cabana de pedres, a Sorpe. Van ser enterrats al mateix lloc de l’execució. Ells mateixos havien cavat la fossa, obligats pels sodats rebels. Dies més tard, alguns familiars es van desplaçar fins al lloc i van acabar d’enterrar-hi els cossos que havien quedat mig descoberts. L’Ajuntament d’Alt Àneu va instal·lar-hi l’any 2004 un monòlit amb els noms dels 10 homes.
La Direcció General de Memòria Democràtica ha documentat l’episodi i ha verificat els noms i cognoms de les víctimes. Es tracta de Francesc Bringué, Francesc Móra, Ramon Sala, Joan Paulet, Francesc Capdevila, Jaume Sabaté, Albert Mateu, Josep Añel, Joan Font i Pere Sala.
Recerca dels familiars
Els treballs de recerca –duts a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alt Àneu– han permès localitzar familiars vius de 8 dels homes enterrats a la fossa. L’objectiu és poder identificar les restes creuant l’ADN dels ossos amb l’ADN dels descendents.
31 fosses
La fossa de Sorpe és la 31ena que la Generalitat de Catalunya obre a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 308 persones.
D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
Prioritat: les dades genètiques de les restes
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament es marca com a prioritat l’extracció de dades genètiques de les restes que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.
En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.
A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.