El Dansàneu tanca una 33a edició marcada pel lideratge femení amb la llengua i la bruixeria com a eixos temàtics

Espectacle 'Topa' de Kukai Dantza i Brodas Bros. (Foto: Rut Solé / RàdioSeu)
Espectacle ‘Topa’ de Kukai Dantza i Brodas Bros. (Foto: Rut Solé / RàdioSeu)

El 33è Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, ha tancat aquest diumenge una edició marcada pels projectes liderats per dones, amb la llengua i la bruixeria com a eixos temàtics. Després de vuit dies d’activitat amb més d’una trentena de propostes, el certamen consolida el seu model descentralitzat per a estendre la cultura arreu de les Valls d’Àneu. De fet, s’han ampliat a 17 les seus que han estat l’escenari dels espectacles programats. L’organització calcula que han passat pel festival més de 5.000 persones.

El Dansàneu ha posat el punt final a l’edició d’enguany aquest diumenge a la nit a la plaça Major de Borén, a Alt Àneu (Pallars Sobirà) amb l’espectacle ‘Les filles de Lilit’ per a explorar les arrels del discurs sobre les bruixes.

Tot i que l’àmbit de la llengua està present al Dansàneu des de l’inici del festival, la directora del festival, Rut Martínez, ha destacat que enguany s’ha reivindicat la llengua catalana perquè “el context que estem vivint així ho demanava”. D’aquesta manera, la programació del festival ha comptat amb una conversa sobre llengua i país moderada per la poeta Àngels Gregori i amb la participació dels escriptors Enric Sòria (País Valencià), Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord), Carlota Gurt (Catalunya), Sebastià Alzamora (Illes Balears) i Pep Coll en representació del territori pirinenc.

A banda d’aquesta trobada literària, la 33a edició del Dansàneu ha estat marcada per l’elevada presència d’artistes de les Illes Balears i del País Valencià com els mallorquins Joan Miquel Oliver, Magdalena Garzón, Maria Hein i Júlia Colom, així com Anna Ferrer de Menorca o els valencians Pau Alabajos i Inka Romaní.

D’altra banda, l’eix temàtic de la bruixeria s’ha introduït enguany al festival per a commemorar el 6è centenari de la llei de bruixeria més antiga d’Europa, originària de les Valls d’Àneu. En aquest sentit, l’artista visual Marta Ricart i la directora teatral Alícia Gorina han presentat el seu projecte artístic ‘Vosaltres, les bruixes’, com també ho ha fet Montse Colomé amb ‘Celebration’, entre d’altres. La bruixeria també ha estat protagonista a l’espectacle de cloenda ‘Les filles de Lilit’ amb els textos de Carlota Gurt, la direcció coreogràfica de Sol Picó i la interpretació d’Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez i la mateixa Picó.

D’aquesta manera, Martínez ha explicat que les diferents propostes artístiques han “reforçat” un dels objectius de l’edició d’enguany, com ho ha estat restituir la memòria d’unes dones “que han patit per haver estat assenyalades i situades als marges”.

Així mateix, la dansa ha estat una altra de les grans apostes del festival amb la representació d’actuacions de Núria Guiu i Sònia Gómez, IT Dansa, Montse Colomé, Víctor i Raúl Pérez Armero, Kukai Dantza & Brodas Bros, Mal Pelo, Lara Bown i l’Esbart Català de Dansaires i alumnes de l’Oriol Martorell.

Pel que fa al vessant estrictament musical, el 33è Dansàneu ha ofert propostes variades de la mà del Cor Jove Nacional de Catalunya i Arnau Obiols, Joan Isaac, Alidé Sans, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Trio Fortuny fent tàndem amb Mal Pelo, Marala, La Ludwing Band, Joan Miquel Oliver, la Barcelona Art Orchestra i la Rufaca Folk Jazz Orchestra, entre d’altres.

La 33a edició del Dansàneu també ha destacat per l’èxit d’assistència i el públic ha exhaurit les localitats en set dels espectacles programats. “Creiem que hem tocat sostre”, ha destacat Martínez, qui calcula que hauran passat pel certament més de 5.000 persones, superant les xifres de l’edició anterior.

Segons Martínez, aquest increment de públic farà reflexionar sobre l’ús dels espais en un futur. “Enguany hem treballat per 17 seus repartides en 15 pobles. No totes les podrem continuar utilitzant degut a la capacitat d’aforament, els tipus de produccions i la climatologia”, ha explicat. En aquest sentit, la directora del Dansàneu ha dit que serà “un repte” programar cada proposta adaptada a un espai “òptim” en pròximes edicions.

[do_widget id=category-posts-pro-64]