El CEDE publica les seves conclusions sobre Andorra en infants, famílies i migrants (2023)

La seu del Consell d'Europa
La seu del Consell d’Europa (SFG)

El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDE) ha publicat avui dimecres les seves Conclusions de 2023 sobre els articles de la Carta Social Europea relatius a “els nens, les famílies i els migrants”. La Carta Social Europea és un tractat del Consell d’Europa que garanteix els drets socials i econòmics fonamentals a més del Conveni Europeu de Drets Humans, que vetlla pels drets civils i polítics. Representa una àmplia gamma de drets humans quotidians relacionats amb l’ocupació, l’habitatge, la salut, l’educació, la protecció social i l’assistència social.

Com a part del procediment de presentació d’informes, el CEDS ha adoptat 799 conclusions: 415 conclusions de conformitat amb la Carta i 384 conclusions d’incompliment. Pel que respecte estrictament a Andorra, aquestes són les principals conclusions:

El país compleix amb la protecció dels Drets dels infants i adolescents. També en el relacionat amb l’àmbit del treball dels adults: vacances, descansos, horaris, retribucions, etc. Igualment posa l’èmfasi en què es garanteix la salvaguarda dels joves davant del perill que poden comportar les noves tecnologies i en matèria de delictes sexuals. Així mateix es compleix amb els requisits que es demanen per a un bon ensenyament dels joves. Sobre el treball, el document no assenyala cap anomalia destacable referent als drets dels empleats migrants i les seves famílies.

Les conclusions sí que remarquen que, sobre alguns aspectes requerits per l’organisme, ha mancat informació per tal d’avaluar els compliments d’Andorra. Per exemple sobre les mesures per a reduir la pobresa infantil i garantir l’assistència als migrants en situació irregular. L’informe també indica que les detencions provisionals dels infants són excessives al Principat, entre altres qüestions esgrimides pel CEDE.

L’informe, exclusivament relatiu a Andorra, abasta una quarantena de pàgines i és obert a la ciutadania.



Països afectats per l’informe del CEDE i deficiències detectades:

Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Geòrgia, Hongria, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, República de Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Espanya, Països Baixos, Països Baixos Aruba, Països Baixos Curaçao, Polònia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Txeca, Turquia, Ucraïna i Regne Unit.

Pel que fa al dret dels nens i joves a la protecció, el CEDS ha observat en diversos estats part mesures insuficients pel que fa a la prohibició de contractar nens menors de 15 anys i, en general, un control insuficient del treball infantil. El CEDS recorda que les excepcions es refereixen als infants ocupats en treballs lleugers, que no comporta cap risc per a la salut, el benestar moral, el desenvolupament o l’educació dels infants. La durada diària i setmanal d’aquest treball per als menors de 15 anys era excessiva en diversos estats part, permetent més de 6 hores diàries i 30 hores setmanals durant les vacances escolars. A més, el CEDS assenyala en alguns estats part que els nens, encara subjectes a l’escolarització obligatòria, no tenien garantides dues setmanes consecutives de descans durant les vacances escolars.

El CEDS lamenta que, en el marc del dret dels infants a ser protegits dels perills físics i morals dins i fora de l’entorn laboral, molts països no hagin presentat informes sobre diferents qüestions, la més habitual és la protecció dels infants contra totes les formes de la violència, l’explotació i l’abús en l’entorn digital, en particular l’explotació sexual i l’abús i la sol·licitud amb finalitats sexuals (“grooming”).

Pel que fa als drets de les treballadores al permís de maternitat i a les prestacions laborals, els principals motius d’incompliment assenyalats pel CEDS estaven relacionats amb una protecció insuficient contra l’acomiadament durant l’embaràs o el permís de maternitat i amb els límits de les indemnitzacions que es poden atorgar en cas de acomiadament il·legal.

Pel que fa al dret de la família a la protecció social, jurídica i econòmica (article 16), el CEDS assenyala que, en diversos estats, no es garanteix la igualtat de tracte dels nacionals d’altres estats part pel que fa al pagament de les prestacions familiars a causa de l’exigència d’una durada excessiva de residència i que les prestacions familiars no cobreixen un nombre important de famílies. A més, l’ECSR també està preocupat per la feble protecció legal de les persones/famílies amenaçades de desallotjament.

Pel que fa a les garanties previstes a l’article 31 de la Carta, el CEDS constata la manca de recollida de dades sobre el temps mitjà d’espera per a l’adjudicació d’habitatge social, així com la insuficiència de l’oferta d’habitatge social, la ineficàcia de recursos en cas d’excés de temps d’espera a l’habitatge social, o discriminació en l’accés a l’habitatge social.

A més, l’ECSR conclou que, en alguns països, la protecció de la conciliació de la vida laboral i familiar de dones i homes era insuficient i que els períodes d’absència del treball dels treballadors amb responsabilitats familiars no eren suficients per a tenir dret a una pensió.

No obstant això, el CEDS constata amb satisfacció l’evolució positiva de la legislació que permet portar a la justícia els autors de violència domèstica. En alguns països, les víctimes i supervivents de violència domèstica tenen dret a un permís retribuït específic per a tractar els problemes derivats de la violència domèstica.

Avui, el CEDS Europeu de Drets Socials (ECDS) també publica les seves conclusions de 2023 sobre vuit estats (Bèlgica, Bulgària, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal) que han acceptat el procediment de queixes col·lectives.

L’ECSR constatar que, tot i que hi ha hagut avenços en alguns àmbits i esforços per a adaptar la situació, entre d’altres qüestions, la bretxa salarial de gènere, l’habitatge de lloguer, la discriminació en l’atenció sanitària i l’educació inclusiva dels nens amb discapacitat intel·lectual, entre altres qüestions, continuen sent problemes persistents per als quals cal fer un progrés mesurable per tal que la situació d’aquests països compleixi amb la Carta.

El CEDS subratlla la importància de continuar els esforços per a alinear-se plenament amb les disposicions de la Carta Social Europea, garantint la protecció i el progrés dels drets socials de tots els ciutadans.

[do_widget id=category-posts-pro-64]