El CCAU aprova la dissolució del consorci AUGEMA

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat per unanimitat la dissolució del consorci Alt Urgell Gestió Medi Ambient (AUGEMA), que actualment s’encarrega de la gestió de la gossera supracomarcal de Benavarre. Amb el canvi, l’equipament passarà a ser gestionat directament per l’ens comarcal.

La presidenta del Consell, Josefina Lladós (Junts), ha recordat que el futur d’AUGEMA ja estava pendent de resoldre des de fa anys perquè, tot i que inicialment s’havia plantejat amb la idea que donés cobertura a totes les polítiques de medi ambient a escala comarcal, actualment només s’ocupava del refugi d’animals, cosa que feia que la seva continuïtat tingués poc sentit. A més a més, Lladós ha explicat que actualment la figura del consorci, fins i tot, havia esdevingut un obstacle a l’hora d’aspirar a subvencions d’administracions superiors i també dificultava la tasca de gerència. Per tot plegat, s’ha decidit dissoldre’l. La mesura anirà acompanyada de la petició als ajuntaments perquè autoritzin el Consell Comarcal a gestionar l’atenció a animals abandonats, tenint en compte que aquesta és una competència dels consistoris.

Amb aquests canvis, l’equip de govern confia que es millori el servei, tenint en compte també que la nova Llei de Benestar Animal incrementa les exigències tant en aquest terreny com en la tinença de mascotes per part de particulars. A tot plegat s’hi afegeix que el refugi també dona servei a la Cerdanya i que hi ha d’altres comarques veïnes, com el Pallars Sobirà, que han demanat igualment tenir accés a aquest servei. Per a fer-ho possible fan falta més recursos i aquest canvi legal hi ha de facilitar l’accés, tal com ha indicat Josefina Lladós.

La resta de grups han donat suport a la mesura, si bé han lamentat que AUGEMA no hagi assolit els objectius per als quals es va crear. El portaveu de Compromís-Candidatura de Progrés, Jordi Nadal, afirma “no entendre que un consorci com aquest, tal com estan les coses en medi ambient, al final quedés reduït a la gossera” i creu que “si es treballés més temes amb més profunditat, AUGEMA hauria tingut més feina i la gossera en seria una part, i no s’hauria hagut de dissoldre el consorci”. En aquest sentit, Nadal creu que no s’hauria d’haver arribat a aquest punt i hi afegeix que, des del seu punt de vista, “això forma part de la dinàmica que porta el Consell, tot al·ludint a d’altres òrgans com IAUSA o bé als problemes amb la gestió i neteja de les carreteres locals, en la qual els ajuntaments hi han de fer aportacions econòmiques perquè es dugui a terme.

De la seva part, la portaveu d’ERC, Carme Lostao, ha lamentat que AUGEMA “no hagi servit per allò pel que es va crear, sobretot pel que fa a la planta de residus, que feia molta falta especialment per als municipis de la banda sud de la comarca”. En la mateixa línia, la consellera de la CUP, Gisela Sellés, assenyala que aquest consorci es va crear “per un consens de les mancomunitats (d’escombraries) i de la gossera” i creu que “hauria pogut ser un lloc de connexió directa per a abordar un tema que tard o d’hora s’haurà d’abordar, que és el cost que tenen les mancomunitats en el servei de recollida d’escombraries”.

Ampliació del servei de secretari municipal

Dels punts aprovats també destaca la revisió de la taxa de teleassistència, que es rebaixarà pel que fa a la tarifa normal (passarà de 12 a 9,34 euros) i s’apujarà en l’assistència mòbil (de 20 a 22,88 euros). En aquest punt la CUP es va abstenir, perquè consideren que aquest i d’altres serveis socials s’haurien de fer amb “gestió directa”.

Al mateix apartat de governació, s’ha aprovat per unanimitat l’ampliació del servei de secretari municipal (SAT) per als ajuntaments. Ara, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, es disposarà de fins a 6 professionals, dos més que fins ara. Des de l’equip de govern han recordat que des de l’any 2020 no hi ha hagut noves incorporacions malgrat que en aquest temps el servei s’ha ampliat. Malgrat el suport de la Diputació, el Consell hi seguirà aportant diners del seu fons, amb uns 30.000 euros.

Suport a la Festa de les Trementinaires i la Trobada amb els Acordionistes

A nivell més tècnic, també han tirat endavant per unanimitat punts referents a la Relació de Llocs de Treball, el personal dels programes de foment de l’ocupació, el conveni del projecte Ateneus Cooperatius, la renovació del conveni amb el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat i una modificació a les base dels ajuts per al menjador escolar.

En l’àmbit cultural, s’ha acordat la renúncia del Consell com a membre del Patronat de la Fundació Sant Vicenç d’Estamariu i s’ha tirat endavant els nous convenis de col·laboració amb la Festa i Fira de les Trementinaires (als municipis de Josa i Tuixent i de la Vansa i Fórnols) i amb l’Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, que organitza la Trobada amb els Acordionistes.

D’altra banda, s’ha anunciat que l’historiador i tècnic de Patrimoni del Consell, Carles Gascón, serà el representant de l’ens a la junta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Crida a la reflexió sobre denúncies públiques anònimes o no contrastades

D’altra banda, a l’apartat d’informes de presidència, i en nom de l’equip de govern, Josefina Lladós ha expressat la satisfacció de la institució per l’arxivament de la investigació que s’havia obert l’any 2019, per una denúncia anònima, contra l’expresident del Consell Comarcal, Jesús Fierro, i contra tècnics de l’ens com la llavors gerent Sara Camps o la tècnica de promoció econòmica Mireia Font, que en aquell moment era també tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Seu, dirigit pel llavors alcalde Albert Batalla.

Lladós ha subrallat que la justícia mateix ha conclòs que aquella denúncia era “falsa per totes bandes” i que l’allargament de la investigació ha provocat “un patiment durant cinc anys a aquestes persones, les seves famílies i el seu entorn”, alhora que sosté que els qui coneixien els fets de prop no tenien “cap dubte” de la seva innocència. Per això, la presidenta comarcal denuncia que “el mal ja està fet” i conclou que “l’única manera que hi hauria de reparar-lo és que les persones que van decidir fer aquesta denúncia, i que sabien molt bé a qui volien atacar amb una clara intencionalitat política, donin la cara”. Per això, insta aquells denunciants anònims “a ser valents i demanar perdó públicament”, perquè considera que “atacar des de l’anonimat és de covards”.

Sobre tot plegat, Josefina Lladós ha apel·lat a la responsabilitat de tota la població de l’Alt Urgell perquè evitin difondre notícies i missatges falsos, o no contrastats, sobre temes locals, “perquè ja fa uns anys que estem patint a la comarca una situació de rebre de valent des d’escrits anònims, que no sabem qui els fa, que no es contrasten i que acaba sent un problema de tota la societat”. Una situació que atribueix a que “com a societat ens atrau molt el titular com més cridaner possible, entrem al web, li donem clic i publicitat i ho escampem, sense pensar en el mal que allò està fent a gent que està ocupant càrrecs de responsabilitat pública perquè els seus ciutadans els han votat, i que en alguns casos ho fan per amor a l’art”.

Lladós adverteix que amb el recolzament social a denúncies falses “s’aconseguirà que a la política només s’hi dediquin gent sense escrúpols, i tothom s’ha de preguntar si això és el que volem com a societat”. I acaba reblant que “tothom ha de reflexionar sobre què llegeix, a on s’informa, per què ho escampa i, sobretot, si allò que ha llegit és cert i si hi ha totes les versions possibles; i si no ho tenen clar, que no ho escampin”.