Un 11 de desembre de 2011 -ara fa 13 anys- moria, a Menorca, el cantautor català Enric Barbat, a causa d’un infart. Tenia en aquell moment 68 anys. El 1963 es va unir al col·lectiu Els Setze Jutges. Després de crear diversos epés (mini àlbums de durada mitja que tenen menys cançons que un LP) i també singles, molt influenciats per George Brassens, va publicar el seu primer àlbum el 1971, el qual duia el seu nom “Enric Barbat”. A 1972 va aparèixer “Tango”, basat en un espectacle coprotagonitzat al costat de Guillermina Motta, i en què interpretaven tangos argentins traduïts al català pel propi Barbat.
Després de publicar el llibre “Cançons de la p… vida”, el 1973, es va retirar de la música i s’instal·là a Menorca, on va exercir d’aparellador. Al llarg dels anys, va reaparèixer esporàdicament amb nous discos. El 1976 va publicar “Núvols de setembre”, al que segueix “Rh+” (1977), gravat en castellà. Fins al 1983 no hi ha cap altre lliurament: “Quatre”. I més de vint anys després torna amb Camins privats (2005). Els seus darrers treballs van ser autoeditats: “El sac del nòmada” (2007) i “Camí de tornada” (2010).
Font: EfeEme.com