En aquest diumenge després de l’Epifania, cloent les festes de Nadal i Epifania, la Mare Església ens fa celebrar amb joia la festa del Baptisme del Senyor. És la culminació de tot el que hem viscut aquests dies, ja que escoltem com l’Esperit de Déu baixa i ve cap a Jesús, i una veu misteriosa revela que: ”Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mt 3,17).

Baixant a les aigües del riu Jordà, en un indret de l‘actual Jordània probablement, Jesús santifica totes les aigües perquè arreu de la terra siguin la matèria i l’instrument que doni la filiació divina a tots els qui seran batejats “en l’aigua i l’Esperit Sant”, amb la fe de l’Església. Tota la naturalesa se n’admira i canta encisada la benedicció que el Fill de Déu li fa arribar, amb el seu abaixament. Descobrim que el món és revelador de la presència i el poder de Déu, “si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre”, com deia el poeta Joan Maragall en el seu esplèndid “Càntic espiritual”. I també St. Francesc ho cantava, encisat, mostrant que totes les coses creades són com “germanes” de la persona humana. No que la natura sigui divina però sí que és manifestació de la seva glòria i de la seva grandesa omnipotent, i camí vers Déu.

En iniciar un nou any, hem de recordar amb agraïment que els batejats vivim sempre en temps de gràcia i de llum, perquè Déu amb la seva encarnació ha omplert tots els racons de la nostra existència amb la seva presència i el seu amor. Jesús baixant a les aigües del Jordà ha santificat les coses i les ha fetes “manifestadores” de la seva grandesa i del seu poder. D’alguna manera, tot és presència seva. Així ho hem de poder viure: natura, esdeveniments històrics, persones, gent que ens envolta i cadascun de nosaltres, som realment presència de Déu que s’ha fet veritable home en Jesús de Natzaret. Tot ha quedat  restaurat. “Tot és gràcia”, s’exclamava Sta. Teresina de l’Infant Jesús!

Avui hem d’agrair el nostre baptisme que ens ha empeltat i unit definitivament a Crist. Un baptisme que ens ha regalat la penyora de la vida eterna, perquè ens ha donat un Pare, ens ha fets semblants a Jesús, el nostre germà ja que som fills en el Fill, i ens ha omplert de l’Esperit Sant que ens dóna amor i vida, i ens fa membres de l’Església, el Cos de Crist, enviats a testimoniar la fe amb coratge. Ja “res no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que en Jesucrist ha demostrat com ens estima” (Rm 8,39).

La vocació cristiana que ens ha estat regalada en el dia del nostre baptisme l’hem d’anar realitzant en el dia a dia del viure quotidià, al llarg de tot l’any i en qualsevol circumstància. “El Baptisme –diu el Papa Francesc- dóna forces i amb el Baptisme ¿et sents una mica il·luminat, il·luminada, amb la llum que ve de Crist? Ets un home o una dona de llum? O ets un home, una dona fosc, sense la llum de Jesús? Acollir la gràcia del Baptisme, que és un regal, és convertir-se en llum, llum per a tothom”. Ser llum és tot un programa de vida i d’acció, d’amor i de contemplació agraïda: sóc fill de Déu! Sóc fill de la llum! Porto el nom de la Santíssima Trinitat inscrit en la meva carn feble, i escampo la bona olor de Crist allà on jo vaig. Que siguem sal i que siguem llum durant tot aquest any i sempre!