Eduardo Reyes (Còrdova, 1951) va arribar a Catalunya al 1959. El 3 de setembre de 2013, amb un petit nucli de coneguts, va impulsar l’associació Súmate amb l’objectiu d’explicar els beneficis de la independència als catalans d’origen espanyol i castellanoparlants. En tres mesos, l’associació ha obert una dotzena de delegacions i té més de 2.000 afiliats i 15.000 seguidors a les xarxes socials. Fa una crida a la rebel·lió davant l’espoliació econòmica i cultural d’Espanya.

 

Com sorgeix la idea de muntar l’associació Súmate?

Feia temps que un grup d’amics xerràvem sobre la situació. I cada dia era el mateix, renecs contra Madrid i els seus abusos. I arriba un moment en què dius prou, que ja no vols que Madrid et degradi i dirigeixi la seva estratègia a perjudicar els catalans. I així, en conversa de bar, uns pocs vam decidir unir-nos i fer alguna cosa que sigui palpable al carrer. I com som nosaltres al carrer? Castellanoparlants i de cultura castellana. Però som catalans i no estàvem fent res per defensar la nostra terra, Catalunya. Ens vam constituir per contribuir a fer que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur i administrar els seus recursos i treballar perquè els catalans tinguem una vida més digna, tal i com van fer els nostres pares quan van emigrar a Catalunya.

 

Es constitueixen oficialment el 3 de setembre de 2013, i en tres mesos ja teniu 2.000 afiliats, una quinzena de delegacions i uns 15.000 seguidors a les xarxes socials. El missatge que vostès donen és nítidament independentista. Sorprèn.

Sí, a molts catalans de tota la vida els ha sorprès descobrir que estem al seu costat. La nostra funció és informar la gent, perquè quan hagin de votar sàpiguen què voten, no només en un referèndum, sinó en unes eleccions. Que mirin qui voten, quines persones hi ha al darrere i si veuen bona gent o no, si volen una societat més justa i digna o volen continuar permetent l’explotació dels catalans.

 

I això sense el paraigua de cap partit polític?

No! I nosaltres tampoc no fem política, fem de societat civil. A Súmate no guanyem ni un cèntim, al contrari, posem diners de la nostra butxaca i moltes hores de feina i de carrer, però ho fem amb la il·lusió que ens nostres fills i néts gaudeixin d’un país lliure. Ells no tenen per què viure en una dictadura com he viscut jo durant seixanta anys. I dic seixanta anys perquè jo me’n ric, dels trenta-vuit anys de democràcia. El nostre missatge és que la gent sàpiga la veritat, que a Catalunya se l’està ofegant expressament.

 

El públic objectiu de Súmate deu ser majoritàriament votant del PSC, perquè majoritàriament viu a l’anomenat cinturó roig. Com es fa arribar un missatge que contradiu obertament allò en què sempre han cregut?

Els castellanoparlants que vivim a Catalunya des dels anys cinquanta, per naturalesa no som gent que ens haguem implicat gaire en la política del país. En general és un perfil de persones que s’han dedicat a treballar moltes hores per tirar endavant la família, i poca cosa més. Jo mateix no tenia ni el més mínim interès per la política fins fa ben poc, quan vaig adonar-me que és essencial que el ciutadà corrent participi activament en les decisions del país. La política ha de canviar perquè està molt podrida, però no canviarà sense la participació del poble. Per tant, ens dirigim a persones que fins ara no s’han interessat per la política, però que han de veure que en aquest procés ens estem jugant el nostre futur i el dels nostres fills.

 

Sense l’impuls de la societat civil catalana, els partits polítics no s’haurien mogut i haurien defensat l’estatus quo?

No en tinc cap dubte. Els partits s’han mogut perquè no han tingut més remei. Les grans revolucions al món han començat des de la societat civil, gairebé mai s’han fet revolucions democràtiques des del poder. I Catalunya ha fet el mateix procés: la societat ha sortit al carrer i ha parlat. L’any 1976 jo vaig fer la meva primera Diada, i mai abans havia vist tanta gent al carrer. Aquella manifestació massiva em va impactar molt, perquè poc abans que es morís Franco jo era al carrer amb uns amics i el mateix sereno ens amenaçava amb un pal si no ens dissolíem! I poc després vam votar la Constitució. Però avui, aquesta Constitució no l’ha votada el 80% de la població, i ens porta a la misèria. Aquesta Constitució no està feta per al poble, sinó a gust de quatre cacics.

 

Tant el PP com C’s, i també el PSC, han fet un discurs de la por i basat en el suposat trencament de famílies. Contrarestar-ho no és senzill.

Els expliquem la veritat, que nosaltres, que tenim la nacionalitat espanyola i la tindrem si volem, som ciutadans europeus, i això vol dir que podem circular lliurement pels estats de la UE, i ningú no ens pot impedir anar a veure els nostres familiars allà on sigui. No s’aixecaran barreres, i Catalunya serà un estat de la UE, i encara que no ho fóssim també podríem anar a Espanya. Per això la nostra missió és informar la gent de forma transparent i combatre el discurs de la por i la mentida, impropi d’un estat democràtic. El cert és que la gent reacciona molt bé a la nostra informació, i de fet s’emprenya quan descobreix que els contraris a la democràcia manipulen els seus sentiments i pretenen escampar la por.

 

L’opció federalista del PSC no els atrau, doncs.

Però escolteu, federalisme amb el rei, amb Espanya? Nosaltres ja passem de federalisme i de qualsevol sistema que signifiqui seguir lligats a una oligarquia que fa que Espanya no es mogui. I no només no es mou sinó que ens fa recular. Catalunya no ha de recular ni un mil·límetre, ha d’anar endavant, té capacitat i una posició geogràfica immillorable. I si Espanya ens ha escanyat sempre, per què ara hauria de prometre alguna cosa i complir-la? S’ha acabat la festa. No ens en refiem i anem directament al sobiranisme català, a la independència d’un estat nou, un país que farem entre tots i per a tots.

 

Els han pressionat, aquests partits?

De moment no, potser amb el creixement que estem tenint ens arribarà alguna pressió. Però si ens pressionen, estaran pressionant la democràcia. Tenim el dret democràtic de presentar un projecte social, i utilitzarem tots els mitjans al nostre abast per fer-lo arribar als catalans.

 

Quina relació té Súmate amb l’Assemblea Nacional Catalana?

Hem fet actes conjunts, i en farem més. Nosaltres tenim un públic i l’ANC un altre, però l’objectiu és el mateix, esvair dubtes sobre la independència. Súmate es dirigeix a les persones castellanoparlants que vénen de fora de Catalunya per explicar-los que una Catalunya independent no tindria cap inconvenient i sí molts avantatges.

 

Quina visió tenen vostès de la Catalunya independent pel que fa a la qüestió lingüística?

Estic molt orgullós que els meus néts parlin tres idiomes. Jo, a l’escola, en ple franquisme, només podia parlar el castellà. En cinquanta-cinc anys que fa que visc a Catalunya, mai no m’he trobat amb cap problema per la llengua. A mi m’agrada parlar català, i quan la meva dona m’explica que el seu avi va estar empresonat per parlar català, encara m’esgarrifo. Que a un poble se’l reprimeixi i es vulgui exterminar la seva llengua i cultura, com també està passant ara, encara em dóna més força per lluitar. Aquí no hi ha conflicte lingüístic, és bo parlar català, però també castellà, anglès o francès. És cultura.

 

Potser els catalanoparlants hem comès un error canviant al castellà automàticament.

És veritat, no ens heu fet cap favor… Sempre li dic a la meva dona que em parli català, però diu que quan em mira no li surt! I en canvi a la meva filla sí que li parla català! La culpa és vostra! El català i el castellà aquí estan agermanats, i mai no hi haurà un conflicte social.

 

Súmate és una associació de catalans castellanoparlants i de cultura espanyola. I la cultura catalana?

Per descomptat! La cultura és cultura, no pregunto on van néixer Miró, Picasso o Goya, no? I evidentment, la cultura catalana me la sento també com a pròpia i la defenso a mort.

 

Pensa que hi ha un desconeixement generalitzat de la història de Catalunya, entre el col·lectiu de catalans d’origen espanyol que van emigrar a partir dels anys cinquanta?

Els unionistes s’aprofiten d’una realitat, i és que moltes persones que van emigrar a Catalunya han treballat molt i han tingut molt poc temps per a la seva formació, o simplement per llegir llibres i conèixer la història de Catalunya. I és veritat que molts no saben tot el que ha patit Catalunya i l’espoliació a què ha estat sotmesa històricament. Ens estan fent retrocedir seixanta anys, socialment i econòmicament. Espanya ha ultratjat la cultura i la llengua catalanes, ens hem de rebel·lar, sense por. Als unionistes només els queda el recurs de la por, perquè no saben argumentar i convèncer la gent, perquè, de fet, no tenen arguments vàlids.

Per Gemma Aguilera / ACPG – Redacció