El propassat dia 14 de juny es va presentar a la llibreria “La Trenca”, a Andorra la Vella, un interessant assaig del Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lleida, Fidel Molina-Luque, autor de diversos llibres, entre els quals s’ha de destacar “Sociologia de la Educación Intercultural” (2002), “El Ágora compartida: democracia y associacionismo de inmigrantes (2011), “Ciudadanía i participación” (2012) i “Educación, Salud y Calidad de vida” (2017), etc.
Diferents autors han fet la seva aportació a l’estudi de les relacions entre les diferents generacions, però des que al segle XVIII, el filòsof, escriptor i també compositor Jean Jacques Rousseau (1712 – 1778), va escriure l’obra “Du contrat social, ou Principes du droit politique” (1762) les situacions històriques i polítiques han canviat moltíssim, com també les lleis, alhora que paral·lelament han augmentat els conflictes a nivell internacional.
Ara i, en aquesta línia, el prestigiós catedràtic i escriptor espanyol Fidel Molina-Luque, que actualment és director de l’Institut d’Investigació en Ciències Socials i Humanitats (INDEST) ens acaba de presentar el seu assaig amb el suggerent títol de “El nuevo contrato social entre generaciones”. Elogio de la profiguración (2024).
L’autor espanyol treballa en la investigació i publicació de temes sobre la sociologia de l’educació intercultural, una problemàtica que cada dia requereix de més recursos que s’han de generar a través de les relacions intergeneracionals, la mediació i la resolució de conflictes. En aquest àmbit, Fidel Molina-Luque va rebre la Menció d’Excel·lència a la qualitat docent l’any 2016 i, anteriorment, va ser mereixedor del premi col·lectiu al millor projecte europeu d’educació d’adults (2005).
En seu nou llibre, l’autor introdueix amb subtilesa el concepte de la “Prefiguració” com a element clau de reflexió per a millorar la convivència i la relació entre els diferents individus i nacionalitats.
Amb aquest assaig, Molina-Luque ens facilita la divulgació procurant afavorir l’estímul per al debat constructiu sobre la realitat social actual, aportant una visió plural del segle XXI.
El llibre que compta amb el suport d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), també ens apropa a les diverses qüestions de la sociologia figurativa de Norbert Elias (1897 – 1990), el reconegut sociòleg alemany que va estudiar la relació entre el poder, el comportament, l’emoció i el coneixement, i que donen lloc al que anomenem “Sociologia figuracional”.
L’autor ens parla també sobre els actes de la parla, sobretot com actes perlocurtius, o sia, situacions que al pronunciar-les implica portar-les a terme conjuntament per part de qui les proposa i qui les escolta; perquè indubtablement quan parlem de pau, de calma, de diàleg i de convivència segurament ja estem pacificant. Així que quan parlem de “profiguració” ja estarem “prefigurant”, o sia, establint relacions respectuoses, complementaries i enriquidores entre generacions.
Recuperant l’obra de Jean Jacques Rousseau i ara en la disciplina musical, m’agradaria destacar la seva aportació de l’assaig “La Lettre sur la musique fançaise”, una mena de tractat de filosofia publicat l’any 1753, el qual Rousseau va contribuir a la denominada “Querella dels bufons”, una protesta en favor de la superioritat de la música italiana enfront a les composicions del seu contemporani francès, Jean-Philippe Rameu (1683 – 1764), autor d’un important tractat sobre l’estudi de l’harmonia. De totes formes, “La Querelle des buffons” es va convertir en una manifestació estètica i musical de les diferències entre els dos grans compositors i també escriptors del segle XVIII.
Per Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA)
