D’on va venir l’aigua de la Terra?

Imatge aèria de la Terra (Ecoticias)
Imatge aèria de la Terra (Ecoticias)

El descobriment de diversos exoplanetes podria donar la pauta de quin és l’origen de l’aigua de la Terra i del perquè d’algunes de les seves característiques més distintives com a planeta. Segons un nou estudi publicat recentment.

L’aigua del nostre planeta és factible que s’hagi originat en el transcurs de la formació de la Terra, de les interaccions existents, els oceans de magma present als embrions planetaris amb les atmosferes riques en hidrogen i que van comprendre els anys formatius de la Terra. Aquesta és una de les conclusions del treball conjunt d’Anat Shahar de Carnegie Science. Va comptar amb la col·laboració de Hilke Schlichting i Edward Young d’UCLA. Les seves troballes van ser publicades a Nature.

Fins fa molt pocs anys només podíem prendre com a paràmetres estudis sobre com es formaven els diversos planetes dins del Sistema Solar. La teoria més acceptada és que els planetes rocosos es van constituir a partir del gas i la pols que envoltava l’estrella central del sistema, quan encara era molt jove.

La idea era que quan els objectes cada cop més grans col·lisionaven entre si, els anomenats planetes simals s’escalfaven i creixien. Els xocs i la radioactivitat de certs elements provocaven que al seu interior hi hagués un enorme oceà de magma ardent. Gràcies a un lent refredament i a l’enfonsament dels materials amb més densitat, a la Terra s’haurien conformat les darreres capes que coneixem, una escorça rocosa composta per silicats, que recobreix el magma i amb un nucli metàl·lic.



Què ens diuen els exoplanetes?

El descobriment de diversos exoplanetes els ha donat als científics una apreciació molt més gran. I es creu que les atmosferes que envolten els planetes de nova formació són molt riques en hidrogen molecular, de fórmula H2 i que, això, passa durant els primers milions d’anys”. Això ho ha comentat Shahar i va afegir que: «eventualment, l’hidrogen atmosfèric es dissipa, però no sense abans deixar una cosa així com la seva empremta dactilar a la superfície i en la composició del jove planeta».

Gràcies a un model recentment desenvolupat, el grup d’investigadors va ser capaç de demostrar que, a les albors de l’existència del nostre planeta, les interaccions que tenien lloc entre la protoatmosfera d’hidrogen molecular i l’oceà de magma van ser fonamentals. Serien les que van originar algunes de les característiques distintives de la Terra, com el seu estat general d’oxidació i l’abundància hídrica.

Els models matemàtics els van permetre fer una exploració de les possibilitats de la interacció esmentada i van descobrir que no només es va produir aigua, sinó que podrien haver sorgit més de 25 compostos diferents. A la vegada, van comprovar que podien donar-se 18 tipus diferents de reaccions. Tot això pot explicar moltes de les incògnites que encara es tenen sobre la formació del planeta.



I l’aigua?

Mentre el planeta encara estava en bolquers, es va produir una reacció entre l’hidrogen i el magma. Gran part d’aquest gas va ser empès violentament cap al nucli compost per metalls líquids. Pel camí, va produir una oxidació dels materials del magma i va generar unes quantitats incommensurables d’aigua.

S’especula que, si tot el material rocós que es va originar mitjançant les col·lisions primigènies estigués totalment sec, les interaccions esmentades generarien l’aigua suficient per a emplenar gran part dels buits del mantell i l’escorça. Això no és obstacle per a pensar que podrien haver-hi altres fonts d’aigua. Però, segons els experts, no és fàcil que aquestes expliquin l’estat actual del planeta.



Súper Terres i Sub Neptuns

Els científics aclareixen que aquesta és una teoria que proposa una possible explicació de l’evolució que ha tingut la Terra. Però, per a ells, el més important és que els permet establir un vincle significatiu entre la formació del nostre planeta i la d’alguns exoplanetes que s’han descobert orbitant altres estrelles i els que solen denominar Sub Neptuns i Súper Terres.

Aquest projecte integra un de més gran anomenat projecte AEThER, de caràcter multiinstitucional i interdisciplinari que dirigeix ​​Shahar. El mateix, revela quina és la composició química dels planetes més comuns de la Via Làctia, és a dir, les Súper-Terres i els sub-Neptuns. Així mateix, busca vida en aquests mons distants.



Referència: l’article va ser publicat a la revista Nature.

Per Ecoticias

[do_widget id=category-posts-pro-64]