Discurs de fi d’any del cap de Govern, Antoni Martí

Fa  30 anys, aquestes instal·lacions van passar a formar part del patrimoni de l’Estat andorrà, del patrimoni de totes les ciutadanes i ciutadans d’aquest país. La compra de l’antiga FHASA per part de l’Estat i la seva conversió en l’actual FEDA ha estat –sens dubte- una de les decisions més encertades de la nostra història recent.

Al llarg d’aquestes tres dècades, FEDA ha donat un bon servei al país i avui està a l’avantguarda de la recuperació de la sobirania energètica i la promoció d’energies renovables i menys contaminants.

La compra de FEDA va ser una decisió amb visió de futur, però també un acte de justícia amb el passat: Perquè –fa més de 80 anys- la construcció de la central hidroelèctrica i de les carreteres de la Vall d’Orient i de la Vall del Nord va portar a Andorra els primers immigrants.

El nostre país, que durant segles havia estat una terra d’emigrants, veia com –per primera vegada- persones vingudes d’arreu arribaven a Andorra en busca d’una vida millor. Andorra va saber acollir aquells primers immigrants; com també va saber acollir i integrar els milers d’homes i dones que van arribar a casa nostra durant les dècades següents. I el nostre país s’ha fet gran, divers i pròsper gràcies a les aportacions de tots. Això no em cansaré mai de dir-ho.

Cap lloc –doncs- podia ser millor que FEDA per adreçar-vos unes paraules en un dia com avui, en què tots fem balanç del passat i projectes de futur.

Aquestes parets ens parlen d’una Andorra que es modernitzava; que deixava enrere segles d’economia de subsistència i s’obria a un món convuls i canviant. Són una prova més que demostra que el nostre país ha sabut sempre reinventar-se i trobar el seu lloc al món. Talment com ara, Andorra està trobant el seu lloc en un món que ja no és el que era fa 10 o 20 anys.

Les andorranes i els andorrans hem demostrat que continuem tenint la capacitat de llegir correctament els esdeveniments i d’adaptar-nos als canvis. Avui Andorra torna a créixer i a generar riquesa i llocs de treball precisament perquè hem fet les reformes i les adaptacions necessàries. Sé i sóc conscient que no ha estat fàcil per a ningú, però amb l’ajuda de tots estem retrobant el camí del creixement.

Hem deixat enrere el pessimisme d’aquells que pensaven que no ens en sortiríem i que Andorra no trobaria el seu lloc en aquest nou món. Perquè la feina ben feta, la responsabilitat, la seguretat, l’estabilitat… tot allò que Andorra encarna està avui més valorat que mai. Aquesta és l’Andorra que perdurarà i –lluny de voler faltar el respecte a ningú- a casa nostra ja no hi ha lloc per a algunes velles pràctiques del passat, que solament beneficiaven a uns quants.

Per això els andorrans no hem de tenir por d’explicar allò que som. Ho estem veient actualment en les converses per aconseguir un bon acord d’associació amb la Unió Europea: Quan expliquem el que som –de manera raonable i raonada- els nostres veïns europeus ens entenen i ens respecten.

Tinc confiança que aquesta comprensió i aquest respecte presidiran les properes fases de la negociació amb la Unió Europea. I que l’acord d’associació serà un pas més en aquest llarg camí d’obertura i adaptació que Andorra va començar, precisament aquí, amb les carreteres que ens connectaven amb el món.

Venim d’anys d’intenses reformes: la posada en marxa d’un nou model fiscal competitiu i d’intensitat moderada, els avenços cap a la transparència culminant amb l’intercanvi automàtic d’informació fiscal i l’obertura econòmica. L’acord amb la Unió Europea ha de ser la clau de volta de tota aquesta arquitectura; i estic segur que el 2018 pot ser un any de grans consensos al tomb d’aquesta qüestió.

Aquests edificis de FEDA també ens parlen de sobirania: Les vagues dels obrers de FHASA a la dècada de 1930 van anar de la mà de la introducció al nostre país del sufragi universal masculí; que va ser un pas més cap a una Andorra més sobirana i democràtica. I la compra de FHASA el 1988 va ser un acte clar de sobirania andorrana.

En ple segle XXI, la sobirania ja no consisteix a aixecar murs que ens separin dels altres, sinó a agafar les regnes del nostre destí. Un destí que és sempre compartit amb la resta del món. Pensar que podem prosperar quedant-nos tancats a casa és negar les grans oportunitats que té el nostre país i la seva gent.

Avui aquestes parets són el símbol de l’aposta d’Andorra per la seva sobirania energètica:
Al llarg dels propers anys, Andorra produirà un percentatge cada vegada més alt de l’energia que consumeix i serem menys dependents de l’exterior. A la vegada, l’energia produïda al país provindrà de fonts renovables i menys contaminants, contribuint així a la lluita contra el canvi climàtic. Per això deia que –avui dia- ser sobirans vol dir encarar els reptes i les oportunitats que compartim amb la resta del món.

Una de les prioritats dels propers mesos ha de ser l’aprovació d’una llei de transició energètica que posi les bases legals d’aquest canvi de model. I dic bé les bases legals, perquè la feina –la feina pràctica- ja fa temps que l’hem començat a fer: Estem creixent en la producció i l’ús d’energia renovable; hem posat en marxa la primera planta de producció centralitzada de calefacció; i els vehicles elèctrics estan guanyant terreny cada dia que passa.

Per això era important –també- la reforma de les competències dels Comuns, per deslliurar el sòl necessari per ubicar infraestructures que ens permetin transformar el nostre model energètic. I estic segur que les generacions futures agrairan aquest acord entre el Govern i els Comuns. Perquè és ara que calia fer-lo.

Amb la contribució de tots, Andorra pot arribar a ser un referent en política energètica i respecte al medi ambient; igual que avui ja és un referent de pau, de respecte als drets humans, de seguretat ciutadana i d’estabilitat institucional.

I aquestes parets ens parlen –sobretot- d’integració i de cohesió social. Perquè les van construir persones vingudes de més enllà de les nostre fronteres. Com també l’Andorra
actual l’han construïda persones originàries d’aquí i persones vingudes d’arreu. Andorra és un projecte compartit; així es va constatar, per exemple, durant la visita del president de la República de Portugal, el passat Dia de Meritxell.

Per això sempre hem procurat que els canvis i les reformes no deixessin ningú de costat i que tothom trobés el seu lloc en l’Andorra d’aquest futur que ja s’està convertint en present. La millora constant dels nostres sistemes educatius i una política social capdavantera ens permeten afirmar que la cohesió de la nostra societat està avui encara més protegida i garantida que fa uns anys.

En els darrers anys hem dut a terme múltiples accions per donar un nou impuls a l’escola andorrana i per garantir la continuïtat dels sistemes educatius espanyol i francès a casa nostra. Així mateix, hem endreçat i modernitzat tots els serveis socials: arribant cada vegada a més gent, donant una atenció personalitzada i concentrant els recursos allà on són més necessaris. En paral·lel, estem apujant progressivament el salari mínim i –amb ell- el llindar econòmic de cohesió social. Som el primer Govern que ho ha fet i –modestament- penso que els propers governs hauran de seguir per aquest camí.

Properament, hem de continuar incidint en aquests dos àmbits –l’educació i les polítiques
socials- que estan al cor de la cohesió de la nostra societat. En aquest sentit, el Consell
General tindrà l’oportunitat de debatre i –si s’escau- aprovar una llei per a la millora de
l’escola andorrana i unes noves lleis laborals que acabin de desenvolupar el títol segon de la Constitució.

El 2018 celebrarem el 25è aniversari de la nostra Constitució; i serà –sens dubte- un bon moment per reflexionar tots plegats sobre l’Andorra que volem llegar a les generacions futures. Algunes de les coses de les quals he parlat avui han de fer part d’aquest llegat: La modernitat, el creixement sostenible i la cohesió social formen part del país que tots volem per als nostres fills i els nostres néts.

Som nosaltres, amb les nostres decisions, els que estem posant els fonaments de l’Andorra del futur. Fa 25 anys, la generació dels nostres pares va culminar tot un llarg procés de reformes que ens deixaven una Andorra plenament reconeguda per la comunitat
internacional.

Avui nosaltres treballem per llegar als nostres fills una Andorra que sigui un referent de
qualitat: De qualitat de la seva economia, de les seves institucions i serveis públics, del seu medi ambient, de la seva oferta cultural… I, sobretot, de qualitat de vida.Perquè l’Andorra que deixem als nostres fills i als nostres néts ha de ser digna de la memòria dels nostres pares i dels nostres padrins.

Desitjo que acabeu de passar unes bones festes en companyia d’aquells que us estimeu i que el 2018 sigui un any de nous reptes i de noves oportunitats.

1 comentari

  1. Tot això està molt bé però, podrem votar sobre l’acord d’associació un cop estiguin tots els punts pactacts?? O simplement el poble no té res a dir??

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*