Els senyors de Montferrer i la destrucció del castell andorrà de Bragafolls, temes que apareixen en el nou llibre publicat per Anem Editors amb aportacions de Carles Gascón i Oliver Vergés
Anem Editors publica Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII), un compendi d’articles que narren la formació i consolidació dels llinatges de la classe dirigent que van ostentar el poder polític, social i econòmic durant segles.
El present volum ha estat coordinat per Almudena Blasco i Oliver Vergés i compta amb col·laboracions de Ramon Martí, Carles Gascón, Alberto Reche, Jordi Gibert, Andrea Aparicio, José Enrique Ruiz-Domènec i també dels editors del compendi. A través de la mirada d’historiadors que treballen en diferents línies de recerca i àmbits territorials, les diverses aportacions parlen de les estratègies familiars que van permetre la consolidació d’alguns llinatges nobiliaris, així com dels seus vincles de parentiu i la successió interna en el sí d’aquestes famílies al llarg dels segles X, XI i XII, lato sensu.
El proper dimarts 18 de febrer el llibre es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell a les 20h i durant el mes de març serà presentat a Barcelona. En la presentació a la Seu d’Urgell, Oliver Vergés i Carles Gascón faran una breu aproximació als seus respectius articles, els quals versen directament sobre temes propis del comtat d’Urgell dels segles X i XI.
Pel que fa al contingut complet del volum, Ramon Martí l’inaugura amb un article sobre el cèlebre comte Berà i la seva descendència, tot estudiant una seixantena de personatges de set generacions d’aquest llinatge que van participar activament de la formació dels comtats catalans. La següent contribució és a càrrec de Carles Gascón, autor d’un treball que estudia per primera vegada de manera sistemàtica el llinatge urgellenc dels Montferrer al llarg de dues centúries. Els llinatges de castlans, en concret els vallesans de Montornès i Castellbisbal, centren l’interès de la contribució d’Alberto Reche.
Com en els dos articles precedents, l’Església, en concret les abadies de Leire i Irache i la catedral de Pamplona, tenen el seu grau de protagonisme en l’article d’Andrea Aparicio, que explica la consolidació de la noblesa al regne de Pamplona i el paper que jugà l’Església en aquest procés. Ramon Martí, novament, i Jordi Gibert estudien els vicaris del comte de Barcelona per mostrar com la fidelitat d’aquests representants de l’autoritat comtal va ser recompensada amb la cessió de fortificacions, algunes de les quals van ser mantingudes durant generacions per aquestes mateixes nissagues.
El paper de la política matrimonial, especialment la dels acords per establir esponsalicis entre cosins creuats i l’impacte que tingué la reforma gregoriana davant d’aquesta actitud, és objecte d’estudi en l’aportació d’Almudena Blasco, que centra el focus d’atenció en Gisla d’Armagnac i en els vincles entre els seus antecessors i successors establerts a banda i banda de la serralada pirinenca en la seva àrea més occidental. Finalment, la darrera contribució és d’Oliver Vergés, que estudia el paper de la família vescomtal d’Osona, antecessors dels senyors de Cardona, en el comtat d’Urgell al llarg dels segles X i XI. El volum pretén també ser un homenatge al professor Ruiz-Domènec després de quatre dècades de dedicació a la recerca i docència universitàries en diversos centres estatals i internacionals, especialment a la Universitat autònoma de Barcelona.
Des de dilluns passat es pot trobar l’edició a les llibreries.