Hi ha dies bons i dolents, d’això no hi ha dubte. En aquells dolents, la vida pot semblar enfonsar-se, pots arribar a sentir-te com si res anés bé, res et surt i sents que res vals. Totalment al contrari dels bons. Aquells dies en què tot surt bé et sents gran i invencible i qualsevol cosa que pugui succeir sembla extraordinàriament bona. Com he après a sobreviure a aquests dies? Encara que sembli mentida intento, sobretot, aprofitar els dies normals i alguna cosa dels bons sense il·lusionar-me massa. I els dies dolents, que fas? Passar-los sense més ni més. Ho dic de debò. Els dies dolents només cal passar-los, encara que sembli difícil. Tot passa i la vida és això, tenir dies bons i dolents i els normals.
Els bons fas plans i com et sents il·lusionat fas i penses més del que podràs. Així que els dies bons apunta i planeja i, fins i tot, actua només si és convenient. El meu consell, només actua en els normals. Entenc perfectament que és molt fàcil emportar-se per la il·lusió o sentir-se atrapat per la desesperació, però cap d’ells dura en excés. Així que, com en la vida tindràs més dies normals que bons o dolents, només actua en els normals i, de ser possible, mai prenguis decisions en dies bons ni dolents. Sinó, la teva vida serà arrossegada a la muntanya russa del dalt i a baix. I, segurament, ningú vol una vida totalment inestable.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.