Detectar els treballadors amb Mediocritat Inoperant Activa (MIA)

La MIA (Mediocritat Inoperant Activa) és un terme satíric utilitzat per a descriure aquelles persones o grups que, malgrat tenir un paper o posició rellevant, no contribueixen de manera significativa ni eficient. Aquests individus solen ser inactius o poc productius, però mantenen la seva presència aparentment activa dins l’estructura d’una organització o situació. El terme es fa servir per a subratllar la manca d’acció útil i l’absència d’un impacte positiu, malgrat l’aparent “activitat” que es mostra. És com una crítica a la falta d’eficiència i valor real.

Aquest tipus de persona no només presenta una falta de competència o compromís amb les seves responsabilitats, sinó que, de manera sorprenent, manté una alta activitat aparent, que es tradueix en perjudicis per a l’empresa. A continuació, veurem quines són les actituds clau dels MIA i com es poden detectar per a minimitzar-ne l’impacte.

1. Actitud aparentment proactiva, però ineficaç
Solen mantenir-se actius i ocupats. Són les persones que participen a totes les reunions, presenten constantment idees o comentaris, i estan sempre immersos en múltiples tasques. Així i tot, aquesta activitat no es tradueix en resultats efectius. La seva proactivitat és aparent, però al final del dia, el seu impacte en l’empresa és minúscul o nul.

2. Resistència al canvi i a la innovació
Solen ser resistents al canvi. Quan s’introdueixen noves idees, processos o eines, aquests individus mostren una tendència negativa, ja sigui perquè les veuen com una amenaça o perquè prefereixen mantenir-se en la seva zona de confort. Aquesta actitud pot frenar l’evolució de l’empresa i influir en altres col·legues.

3. Derivació de responsabilitats
Una de les actituds més característiques que tenen, és la seva habilitat per a desviar responsabilitats. Quan un projecte fracassa o alguna cosa no surt com estava previst, mai n’assumeixen la culpa. Sovint, culpen altres col·legues, departaments o fins i tot condicions externes, eludint qualsevol responsabilitat personal.

4. Compliment mínim del seu treball
Compleixen just el mínim per a no ser detectats per la direcció o els seus supervisors. No fan un esforç extra ni busquen excel·lir en el seu rol. Aquest tipus de persones, a diferència dels empleats que busquen créixer professionalment, es conformen a fer només allò que és estrictament necessari, sense aportar valor afegit.

5. Generadors de conflictes passius
Poden crear un ambient negatiu a l’empresa sense ser directament conflictius. Sovint, utilitzen tàctiques de passivitat agressiva, com ara no respondre a correus electrònics, retardar l’entrega de treballs de manera intencionada o boicotejar subtilment les iniciatives dels altres.

6. Falta de compromís amb els objectius de l’empresa
No estan realment compromesos amb els objectius a llarg termini de l’empresa. La seva prioritat és mantenir-se còmodes en el seu rol, evitant riscos i qualsevol iniciativa que pugui comprometre la seva posició. A llarg termini, la seva manca de passió i compromís pot ser molt perjudicial per a la moral general de l’equip.