L’arribada de desembre sens dubte per a molts és motiu d’alegria perquè s’acosta Nadal, que s’ha convertit en sinònim de regals, abundant menjar i diversió. La situació econòmica afecta tota la societat, però de manera molt especial els que menys tenen,  les persones més desprotegides. Aquí estan els qui han perdut la feina i no es resignen a viure de subsidis; els immigrants, en els quals es basa bona part de la nostra qualitat de vida, les dones, especialment les que tenen càrregues familiars i intenten sobreviure des de l’economia submergida; els joves, que pateixen desocupació i baixa qualificació, que dificultarà més la seva integració laboral i social. Però ni és l’única crisi ni la patim sols. La “crisi financera” no fa sinó evidenciar altres crisis més profundes de l’actual model econòmic, jo em refereixo a la crisi alimentària, a la manca d’aigua potable, al malbaratament energètic i a la sobreexplotació dels recursos del nostre planeta.

Aquestes crisis no són un fet natural o casual. Són les conseqüències d’una economia que en comptes de centrar-se en el benefici de la societat i les persones (que era la seva finalitat original), s’ha centrat en l’acumulació, en la riquesa en si mateixa, en l’especulació, sense importar les conseqüències personals, mediambientals o planetàries; creant una situació realment injusta, per avui i per al futur.

Som part d’un gran circ mundial preparat perfectament per convèncer-nos que el Nadal és simplement una gran raó perquè tot el món, durant un mes, gasti la major quantitat de diners possible per tal de no donar-se un temps de reflexió i interiorització. No tots en la societat tenen targetes de crèdit ni comptes bancaris, no tots tenen targetes de dèbit, no tots tenen sous que arribin per pagar els comptes del mes i guardar alguna cosa com a reserva per a aquestes ocasions. No tots poden anar a comprar al supermercat i comprar sense preocupar-se. No tots tenen un sou per anar-se’n a aprofitar la rebaixa i comprar fins allò que no necessita, i que encara li sobra diners a la butxaca. No, tots ho poden fer. Els pobres viuen d’una manera molt diferent aquest consumisme massiu.

Molts són els que no tenen sou, molts els que no arriben a final de mes, els que treuen préstecs cada dos per tres per poder comprar alguna cosa que els faci sentir iguals. Aquests arriben a deixar de menjar bé durant un temps per poder accedir als mateixos productes que els altres però a un cost més gran: el crèdit etern de les mil quotes, on es condemna la consciència a un deute a llarg termini. La felicitat passa pel que es pot consumir.

Amb tot això sembla que el Nadal és només consumir coses, menjars, regals, i comptes.

Però s’hauria de manifesta l’amor i els sentiments en major profunditat, per això és temps de reflexió també, per conèixer i transcendir, per canviar i evolucionar.

Desitjo ardentment que el Nadal dels pobres, que no és només al desembre sinó cada dia de la seva vida, ens ajudi a veure en ells el veritable rostre, i a viure senzillament, ja que mentre seguim vivint com vivim, altres seguiran morint com moren. Hem de donar-nos uns segons de reflexió, i pensar en els altres, encara que a nosaltres no ens falti de res.