El Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) han confirmat la descoberta d’una nova població, aparentment estable, de llangardaix pirinenc (Lacerta agilis garzoni) en els límits del parc natural. La troballa implica un afegit important a la riquesa i la diversitat biològica d’aquesta àrea protegida del Pirineu oriental.
Les hipòtesis apunten que es podria tractar d’una nova colonització de l’espècie a la zona, tot i que no es descarta la possibilitat de que no s’hagués detectat la presència en estudis anteriors. Està formada per menys d’un centenar d’adults i se n’ha confirmat la reproducció, amb la troballa d’exemplars juvenils durant la l’estiu passat.
El Parc Natural ha posat de relleu que aquest descobriment no només enriqueix el coneixement sobre la distribució del llangardaix pirinenc, sinó que també obre noves oportunitats per al desenvolupament de mesures de protecció i gestió per a garantir-ne el futur, tant als entorns del parc natural com al Pirineu en general. La població, que és la més meridional que es coneix ara per ara a Catalunya, es troba en una zona d’ambient bastant favorable, que inclou tant zones solanes estrictament dins del parc, com també alguna àrea fora, formant un conjunt de clapes probablement interconnectades entre sí.
El llangardaix pirinenc, subespècie endèmica del Pirineu oriental, és una espècie protegida i catalogada actualment en perill d’extinció. És un llangardaix de mida mitjana, d’aspecte robust i compacte, que mesura entre 76 i 84 mm de cos. Les poblacions pirinenques són poblacions perifèriques que es distribueixen de manera discontínua en clapes d’ambient favorable, com ara matollars, landes o bé prats ufanosos amb presència d’arbusts aïllats.