Aquest passat dimecres, dia 6 de novembre, l’aula 24 de la Llacuna va acollir una interessant xerrada d’Alfons Casal. El conferenciant és diplomat en direcció cinematogràfica i autor de diversos textos per al teatre i, alhora és cofundador de l’Associació “Ull NU” juntament amb el també cineasta i director de cinema, Hèctor Mas. Organitzada per l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA), en la xerrada, el conferenciant -que fins ara era el director de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA)- va parlar dels fonaments essencials per a l’escriptura i elaboració d’un guió cinematogràfic.
L’especialista va parlar des de la creació dels personatges, l’estructura i el ritme fins al desenvolupament de la trama i l’elaboració dels diàlegs. A través d’exemples pràctics, va aportar les tècniques bàsiques per a construir una història que sigui capaç de captivar l’audiència, i tots els espectadors de cinema. Es tracta de que els estudiants o interessats en escriure guions per al cinema, independentment de si és un curtmetratge o una pel·lícula de llarga durada, s’ha de treballar la capacitat narrativa dels aspirants a guionista, així com desenvolupar el procés d’escriptura d’un guió per a la gran pantalla.
Casal, va destacar la importància del director d’escena, el qual ha de recrear, dirigir i coordinar la posada en escena, tenint en compte la trama de l’argument original. Així que, l’escriptura d’un guió es un procés creatiu i s’han d’estructurar els diàlegs concisos per a poder mostrar en imatges el desenvolupament de la trama, i poder explicar una història amb els mínims diàlegs possibles.
De com es pot estructurar les regles clàssiques a l’entorn de la columna vertebral de la història en tres actes, és un fet que es coneix des d’Aristòtil. Els gèneres són estructures, drames i són formules establertes que determinen la “composició dramàtica, en tres actes”, la qual, ajuda a mantenir l’atenció de l’espectador i, aquesta estructura, ha d’ajudar als objectius del productor cinematogràfic.
En primer lloc s’han de presentar els personatges i l’ambientació, així com “l’incident inductor” que posarà en marxa el protagonista principal. El segon acte està constituït pel “nus” i és de durada més llarga ja que el protagonista té uns objectius a complir fins arribar al clímax o conclusió.
El tercer acte tracta de quina manera utilitza els mitjans a l’escena en el mateix escenari on és important l’espai i el temps que formen part d’una seqüència. L’estructura interna marcarà l’estil i el to perquè l’espectador capti la història sense paraules, només a través de la imatge.
Hi ha altres estructures més avantguardistes o podríem dir “minimalistes”. En aquest cas, els tempos serien: 1. Plantejament (20 minuts) 2. Nus (90 minuts) i 3. Acte desenllaç (30 minuts). Constituiria la durada de 2 hores, aproximadament.
Resumint, la imatge ha d’explicar. Per això, el guió ha de concretar també la il·luminació, la localització i si l’escena és interior o exterior. L’anomenat “Story Board” té el seu origen en el guió. I, el guió ha de contenir el nom del personatge en majúscula, i detallar des de la casa, la façana i els màxims detalls possibles de les escenes on succeirà la trama.
És molt important, segons Casal, la descripció del personatge, l’objectiu, la motivació i l’evolució, mentre que els diàlegs han de ser concrets i, alhora, significatius.
El film ha de mostrar, en comptes de descriure, mantenint un ritme i també el que se’n diu “tensió emocional” i, per altra banda, el guió tindrà sentit si el clímax està ben construït. La clau d’un bon film és que hi hagi una coherència en el “format del guió”, amb la qual cosa es facilitarà la lectura i la producció. Entre alguns punts bàsics, s’ha de destacar la descripció en tercera persona i tenir en compte que una pàgina de guió hauria de correspondre a un minut d’imatge.
Finalment, segons Alfons Casal, és molt important la “reescriptura”, ja que l’escriptura d’un guió implica un procés de revisió constant. També va parlar d’aquesta relació intrínseca del temps real i el temps cinematogràfic, la sorpresa i el suspens, etc.
Seguidament i, com un exemple pràctic de guió portat al cinema, el coautor Alfons Casal, juntament amb el també cineasta andorrà Hèctor Mas que, recentment, van presentar la seva obra “El mal donat”, inspirant-se en les bruixes, va explicar el treball de l’escriptura del guió i la seva posada en escena, així com el llarg procés fins arribar a la projecció a la pantalla.
Un film que, per cert, van presentar recentment a l’última edició del Festival de Sitges 2024, on va tenir una molt bona acollida. També es va presentar a la Casa Rull de Sispony on s’havien gravat algunes de les escenes del film. Amb el títol “El mal donat” hom s’apropa a la màgia i, alhora, és un concepte que han tractat els folkloristes de diferents èpoques i, fins i tot, amb orígens llunyans com l’antiga Grècia.
Resumint, “De la lletra a la pantalla” també ens ha donat l’oportunitat de descobrir i conèixer l’última obra de dos importants autors i cineastes andorrans que, amb el títol “El mal donat”, constitueix un treball molt ben realitzat, que no us podeu perdre.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).