Una de les coses bones de la vida és la seva capacitat per sorprendre’ns. No passa dia que no descobreixis alguna cosa que, malgrat saber-la, et sorprèn quan et toca a tu o a amics teus. Fa menys d’un any, algunes persones em comentaven que els escrits que feia en l’espai que cada setmana em deixen per expressar la meva opinió els agradaven perquè hi tocava de mig a mig i, a més, deia les coses sense embuts, clares i netes.

Ara, aquesta mateixa gent m’insulta i vol tirar per terra allò que tants anys m’ha costat aconseguir i tot perquè segueixo dient les mateixes coses, però amb una sola diferència. Abans eren oposició i ja els anava bé que es diguessin coses que no anaven bé. Ara manen i no els agrada gens que seguim dient les coses que ens sembla que no funcionen.

Serà perquè el pes del poder és massa dur de suportar? O serà perquè s’adonen que estant a l’oposició es poden dir més coses que quan es mana, on un s’adona que es tenen les mans lligades, ja sigui perquè les coses eren més complicades del que esperaven o ja sigui perquè no es pot quedar bé amb tothom.

Una de les coses per les quals el PP ataca Zapatero és perquè, diuen, no sap manar ni prendre decisions. En el seu moment la gent es va il·lusionar pensant-se que, si el votaven, farien que el bigoti d’Aznar desaparegués del mapa. Ara, amb el pas de temps, s’adonen que, de vegades, val més boig conegut que savi per conèixer.

I jo em pregunto si aquí no ens està passant el mateix. El senyor Goya deia que, si es fessin eleccions anticipades, el PS guanyaria de carrer. Jo només li diria a aquest senyor que si de veritat s’ho creu, això, per què no les fan? Si guanyen per majoria absoluta, no tindran excusa per no governar al·legant que no tenen el suport necessari.

O potser hem de pensar que ja els va bé no tenir-lo?