Tinc un conegut que em va dir l’altre dia que, ja que escrivia regularment, fes un article, un altre més, sobre la relació Catalunya-Espanya que, ara per ara, sembla més enverinada que mai. Però no li he fet cas perquè estic més preocupat per un tema més aviat friki: estarà la nova pel·lícula de la saga de la Guerra de les Galàxies a l’alçada o serà una nova decepció? Perquè el cert és que, cada cop més, això sembla un colobrot veneçolà (canviem de nacionalitat: brasiler, que el país aquest no està per gaire bromes), on s’explica la biografia d’Annakin Skywalker, àlies Darth Vader, i els seus descendents. Tot i que he de reconèixer que el personatge que em segueix impactant més és el superdolent:  l’emperador Palpatine. La veritat és que la història de l’ascens i caiguda de Palpatine em semblen genial i molt enriquidora a nivell humà i una gran lliçó de política pràctica. Recordem-la breument: el senador del petit planeta Naboo, Palpatine, aprofita una crisi per a esdevenir canceller de la República Galàctica. Es tracta d’un règim bondadós però corcat per les desavinences, la corrupció i la incompetència. Palpatine que en realitat és un senyor del costat fosc, un superdolent per entendre’ns, aprofita la crisi amb els separatistes de la República per allargar el seu mandat, crear un exèrcit de la República fidel només a ell i obtenir més poder. És evident que la República és molt democràtica però no creu gaire en l’autodeterminació dels qui la composen i tot acaba en el camp de batalla. Els separatistes són derrotats i Palpatine aprofita l’ocasió per acabar amb els seus rivals, els jedis, i conquerir el poder quasi total. Esdevé emperador, gràcies a que el parlament li concedeix l’estat d’excepció. Els separatistes han servit, doncs, perquè la República es centralitzi molt més i esdevingui una dictadura. També hi ha màgia, aventures i una història d’amor ridícula.

Finalment,  la dictadura caurà pels atacs dels rebels i les desavinences internes entre l’emperador i el seu sicari preferit fins el moment: Darth Vader. Una altra lliçó: els sistemes polítics són com les persones i els organismes: acaben queient per les seves pròpies contradiccions. D’on va treure George Lucas la idea de l’ascens al poder de Palpatine? Potser de l’antiga Roma o de Hitler, que va utilitzar atacsd’elements descontrolats de l’esquerra per atorgar-se el poder absolut per aturar les amenaces i va acabar, des de dins, amb la democràcia. Als mateixos Estats Units, el president Lincoln va acabar amb la revolta dels separatistes del sud en la Guerra Civil i això va fer que augmentés el poder del govern federal: no el critiquem gaire ja que es va acabar també amb l’esclavatge. Sembla una evidència que els qui estan al poder busquen qualsevol excusa per esdevenir més forts i tenir més privilegis. Abans parlàvem de separatistes i és curiós que la pel·lícula de “La Guerra de les Galàxies”, on s’explica l’origen de l’Imperi es va estrenar a finals dels 90: just quan la feble democràcia russa va caure des de dins. Uns misteriosos atemptats dels separatistes txetxens van provocar centenars de morts i això va ser aprofitat per Vladimir Putin per a incrementar el seu poder, que encara continua. Sembla que els txetxens no tenien res a veure. Vaja, m’estic adonant que, en el fons, sí que he fet una mica de cas al conegut que em deia que escrivís alguna cosa sobre el conflicte Catalunya-Espanya.