Cinema: “Mai juguis amb estranys”

The collector. Marcus Dunstan. EUA. 2009.

L’argument:

L’Arkin és un lladre que decideix robar una joia a la casa de camp on acaba d’entrar a treballar la seva exdona. El que no s’imagina és que a dins, s’hi troba un macabre assassí en sèrie que té segrestada tota la família.

 L’anècdota:

Aquesta pel·lícula es va idear com una preqüela de ‘Saw’, però els productors de la saga s’hi van negar. Malgrat això, algun d’ells van acabar produint el film.

Diagnòstic:

Més de dos anys hauran hagut d’esperar els espectadors de l’estat espanyol per gaudir de ‘The Collector’, una obra més dins el corrent de terror que aposta per la violència i el sadisme explícit, però que ofereix prou detalls enginyosos com per no passar desapercebuda.

Un assassí en sèrie es dedica a posar les trampes mortals més sàdiques i inimaginables en una casa. La gràcia del film és que el seu protagonista, el lladre, fa de ratolí que ha d’anar escapant del macabre laberint que l’assassí li ha preparat. La seva habilitat el permet salvar-se de trampes tan diverses com una moqueta d’àcid o una pluja d’objectes molt tallants.

L’enginy de les trampes mortals, l’humor negre que es troba darrere d’algunes seqüències i que la pel·lícula opti per un suspens constant, per davant del sadisme o l’ensurt fàcil, revaloritzen un film que trenca lleugerament amb els esquemes del gènere al que representa.

 Efectes secundaris:

Producte de consum afable per als fans de la saga ‘Saw’ i del sadisme i la tortura il·lustrades. Té l’enginy de les primeres pel·lícules de la saga. Detall de qualitat: el suspens prima per davant del gore.

Per Jordi Beascoechea / El Tot Mataró i Maresme · Cugat Coma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *