Qüestió d’honor i dignitat

La darrera cinta francesa a competició ha estat Michael Kohlhass d’ Arnaud des Pallières a partir d’una adaptació d’un relat medieval de Von Kleist. Un heroi que es subleva contra la tirania i la crueltat d’un baró sanguinari fruit del seu elevat sentit de la justícia i l’equitat. Tot comença pel maltracte infligit a uns cavalls de la seva propietat i les queixes formals que presenta infructuosament buscant una reparació legal. La justícia desestima la seva petició reiteradament i quan la seva dona intenta intermediar és injuriada i assassinada per decisió del Baró al marge del coneixement de la princesa del reialme. A partir d’aquest moment arrenca un amotinament armat liderat per Kohlhass qui ofuscat per la set de justícia, comet també actes de crueltat extrema com a revenja per l’actitud vexatòria del baró creant un clima de terror.

Es tracta d’una cinta filmada de forma esplèndida amb una preponderància dels paisatges feréstecs i boscos frondosos que li donen a la cinta un aire tel·lúric, mitològic. També destaca l’ús intel•ligent de l’el·lipsi per explicar els fets així com una utilització de la violència seca i sovint mostrada de forma elidida. Es una història sobre la lluita per la dignitat i restituir l’honor. La determinació per exigir que es faci justícia és tan gran que fins i to li costarà la pròpia vida al revoltat tot i que ell acabi guanyant la partida.

Cal assenyalar que la pel·lícula compta amb una quota catalana gràcies al paper secundari de Sergi López que fa de voluntari per allistar-se a l’exèrcit que Kohlhass ha reunit per aixecar-se contra el baró. Sergi López apareix com un personatge estrafolari, ben bé un Santxo quixotesc damunt un ase, i sorprenentment apareix recitant el seu text en català creant una estranya sensació en l’espectador com si en aquell moment la pel·lícula fos dirigida per Albert Serra. Aquest breu oasi català en aquest festival mundial ha tingut continuïtat amb la sobtada irrupció de Sergi López en la roda de premsa de l’equip de la pel·lícula francesa-alemanya quan la seva assistència no estava anunciada.

La puresa ultratjada

En un festival com el de Cannes es produeix contraccions i dilatacions en funció de les expectatives creades. Es tracta d’un festival tan intens que les vibracions es disparen a la mínima i aquesta sensació es repeteix manta vegades ja que el llistat de noms de reputació cinèfila a concurs no descansa mai. Si molts frisàvem per les pel·lícules dels germans Coen, Alexander Payne o Nicolas Winding Refn, avui tocava el torn al nord-americà James Gray que manté la seva fidelitat al festival de Cannes on ha concursat aquests darrers temps amb anteriors treballs com Two lovers (2008) o La noche es nuestra (2007)

L’espera ha volgut la pena i James Gray ha complert la mar de bé amb un film d’una solidesa i exquisidesa incomparable com és The immigrant. La pel·lícula és la crònica de l’arribada d’una dona immigrant polonesa, Ewa Cibulska (Marion Cotillard), als Estats Units el 1921 i com per evitar la repatriació només desembarcar caurà en les mans d’un home que sembla voler ajudar-la, Bruno Weiss (Joaquin Phoenix). Com resulta previsible en el cinema de Gray, no ens trobem davant d’una pel·lícula que remarqui els aspectes socials o històrics sinó enfront d’un cinema de personatges complicats que col·lideixen entre ells i de valors essencials posats en entredit.

El que retrata Gray és un personatge pobre i immigrant atrapat en la seva condició de il·legal que s’ha de sotmetre als favors d’un patró que l’obliga a prostituir-se per guanyar diners i enviar-los a la seva germana tísica retinguda en un hospital. La necessitat de diners és repetidament explicitada per Ewa venent el seu cos i empassant-se el seu orgull i creences religioses per tal de sobreviure. Predominen sensacions contrastades i paradigmàtiques com la d’aquesta dona protegida i ajudada pel seu proxeneta. D’igual manera, els seus propis familiars que l’havien de recollir ara la repudien per robar per menjar en el viatge d’anada en vaixell.

Una dona en una difícil condició d’indefensió i vulnerabilitat extrema, una dona en precari que ens parla de com la misèria i la necessitat pot corrompre i embrutar les ànimes càndies i innocents. Una dona que es converteix en un clar exponent de la puresa i la bondat que és ultratjada com a revers amarg del somni americà.

A part cal recalcar també el paper esquizoide i trastornat als quals ens té acostumats Joaquin Phoenix en el cinema de Gray com és el cas del seu personatge dividit entre l’amor envers la noia i el profit que en treu. D’altra banda, subratllat que el treball de Gray és únic alhora de crear atmosferes denses i saturades amb un posada en escena impecable en què la bellesa de les seves composicions es manté inalterable amb textures atapeïdes contagiant sempre una rara sensació d’espessor i toc malaltís.