La transició energètica comença a ser una realitat palpable en determinades hores del dia en què, gràcies a les plantes fotovoltaiques, eòliques i hidroelèctriques, la major part de l’electricitat que es consumeix a la península Ibèrica ja és d’origen renovable, no s’emet CO₂ per produir-la. Malauradament, en això Catalunya encara té molts deures pendents, ja que només un magre 19% de l’electricitat generada a Catalunya prové de fonts sostenibles.
En qualsevol cas, aquesta tendència positiva per descarbonitzar el sistema elèctric es veu limitada per la mateixa naturalesa de les energies verdes (tret de la hidràulica): a diferència del gas o el carbó, no permeten produir electricitat a demanda, perquè el sol només surt les hores que surt i el vent bufa quan bufa. Això fa que a la nit la producció d’electricitat s’hagi de refiar encara dels combustibles fòssils per a garantir el subministrament.
Així doncs, el gran repte que plantegen les renovables, atesa la seva intermitència, és poder assegurar un proveïment les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Com que el vent i el sol són recursos naturals no gestionables, cal afegir tecnologies addicionals per a aconseguir un model plenament renovable. Aquí trobem solucions com ara la flexibilització de la demanda (encendre la rentadora en hores solars, per exemple), les bateries de liti (que estan baixant de cost, però que encara no acaben de tenir clara la viabilitat per l’escassetat dels components) i, especialment, les centrals hidroelèctriques reversibles.
Aquestes centrals compten amb una bassa superior i una d’inferior de manera que, quan hi ha excés de producció elèctrica gràcies a les renovables, es bombeja aigua cap amunt; i en el moment que se’n van el sol o el vent, s’obre la comporta i es deixa caure l’aigua per a turbinar-la i generar així electricitat. Es tracta, al cap i a la fi, d’una mena de bateria hídrica que proporciona estabilitat al sistema elèctric i redueix la necessitat de cremar gas un cop es pon el sol. A més, pel fet de funcionar amb un cicle tancat, aquesta tecnologia és més compatible amb els altres usos de l’aigua, a diferència de les centrals hidroelèctriques de presa tradicionals, que necessiten desaiguar els embassaments per a produir. És, per tant, una font d’energia no només neta, sinó clarament renovable.
Les centrals reversibles són, en conseqüència, una bateria natural que absorbeix energia renovable quan en sobra i l’allibera quan en cal. Des d’un pla econòmic, les centrals consumeixen electricitat per a pujar l’aigua en les hores més barates, a vegades fins i tot de franc, cosa que ajuda a estabilitzar el preu de la llum i evita que llencem excedents renovables. Les centrals aprofiten aquesta aigua per a generar l’electricitat en les hores més cares, afegint oferta al mercat i contribuint a reduir el preu en els moments en què és més alt. Aquest mecanisme de bateria força simple és econòmic i, de fet, ja està generant fins a un 5% de l’electricitat que consumim en hores punta a la península. La setmana vinent segona i darrera part. Els coautors d’aquest article especial: Mar Reguant (MIT), Lluís Torner (ICFO), Dolors Grau (UPC), Daniel Pérez (L’Energètica), Marc Rotllan (Energia Generalitat) i jo mateix.