És la segona proposta lul·liana de l’any Lull 2016, després que la mateixa Ambaixada d’Espanya organitzés la 1a Lectura Pública del “Llibre de les bèsties” de Ramon Llull (1232 – 1316) juntament amb la que seria la segona edició de la Lectura Pública del “Quixot” de Cervantes (1547 – 1616) en commemoració del seu 400 aniversari. Una proposta en la qual va participar l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA) i l’Escola Maria Moliner. Va ser el dia 22 d’abril d’aquest any en la prèvia a la Diada de Sant Jordi 2016 coïncidint també a la mateixa ambaixada amb l’exposició “Quatre segles de Quixots”, llibres pertanyents al col·leccionista Enric Palmitjavila.
Per altra banda, s’ha de constatar que l’any 2015 la Societat Andorrana de Ciències (SAC), ja va organitzar una conferència titulada “Llegir Llull, amb amb ulls d’ara” a càrrec del Doctor en Filosofia i Ciènces de l’Educació, Francesc Ferrando i Sanjuán (12 de juny 2015). Aquesta dualitat commemorativa 2015-2016 es produeix perqué els estudiosos tenen alguns dubtes sobre si Llull va morir el 1315 o el 1316, un fet que no aclareixen els documents recuperats fins al dia d’avui.
Ara, l’Ambaixada Espanyola i el Ministeri de Cultura d’Andorra, a través de la Fundació Ramon Llull, han tingut l’acert d’organitzar una jornada específica per la Commemoració del 700 Aniversari del gran poeta, escriptor, savi i filòsof, Ramon Llull. El programa s’ha centrat a l’entorn de la conferència titulada “ Ramon Llull, una vida de novel·la” a càrrec del comissari de l’Any Lull, Joan Santanach. El conferenciant que és filòleg de professió i un vertader estudiós de la vida i obra de Ramon Llull, entre altres coses va afirmar que LLull és alhora un savi literat i el pensador més destacat del període medieval així com un amant del multilingüisme. Va escriure en àrab, en llatí, en occità i en català, evidentment . La seva filosofia s’expressa com la voluntat de diàleg a través del “raonament lògic”. Va viure en contacte amb el cristianisme i amb el món islàmic i va lluitar per fer-se comprendre; podríem resumir que Ramon Lull vivia en una mena de recerca constant amb l’objectiu de establir una fórmula de” raó compartida” amb les tres doctrines, del seu entorn immediat: la jueva, la cristiana i la musulmana. Va ser un autor molt prolífic i el més gran viatger de tots els temps.
Referent al Còdex Miscel·lani andorrà, hom pensa que va ser recopilat pel notari Miquel Ribot d’Aixirivall, un fet que ratifica l’especialista Santanach, quan diu que aquest va deixar anotacions a la “Doctrina Pueril” que fan pensar que ell va ser el que va recollir diversos documents per que no s’extraviessin; això succeïa a finals del segle XV. En un primer moment les pagines de la Doctrina Pueril de Ramon Lull es varen guardar a l’Armari de les Set Claus de Casa la Vall, però finalment van anar a parar als Arxius Nacionals, que ara els ha exposat al vestíbul d’accés a l’Auditori Nacional amb motiu d’aquest important event de commemoració oficial. Adherint-se també a la celebració catalana de la Fundació Ramon Llull, de la qual Andorra en forma part des del 2008.
El programa d’actes incloïa un refrigeri als Jardins de la Casa Museu Areny Plandolid seguit d’un Recital literario-musical a l’Auditori, que va anar a càrrec de la cantant Lídia Pujol. Amb el suggerent títol Lul·lià de… “Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor”. La cantant Lídia Pujol acompanyada pel contrabaixista Miquel Angel Cordero i el guitarrista Pau Figueres, va oferir un concert en format de recitatiu i cant, sempre basat en els textos de l’obra literària de Ramon Llull, que va captivar per la seva originalitat. Moments d’intimitat poètico musical que van donar una perfecta audició reflexiva en traslladar-nos als 700 anys de la vida del gran pensador mallorquí. Va ser una oportunitat de reviure la filosofia de Llull, que preconitzava el “Diàleg entre els pobles” a través d’un multilingüisme molt avançat als seus temps i que ara, set segles més tard sen’s mostra d’una gran vigència.
La conferència al Foyer de l’Auditori Nacional d’Ordino, va comptar amb la Ministra de Cultura, Olga Gelabert, així com altres representants de la Fundació Ramon Llull, que des del 2008 es va constituir entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull. A l’any següent s’hi van incorporar altres entitats entre elles el “Consell General dels Pirineus Orientals”. Tanmateix els actes conmemoratius van ser compartits amb l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, i van assistir-hi l’Ambaixador Sr. Montobbio i la Ministra Consellera Sra. María Sebastián de Erice García de la Peña. Així com la Consellera del Comú d’Ordino, Eva Choy. En la invitació als actes s’hi van afegir el CCC i l’ArtHotel d’Andorra la Vella.
La commemoració del 700 Aniversari de la mort de Ramon Lull, va aplegar un públic interessat en la vida i obra del polifacètic autor, que Santanach va desenvoluar cronològicament a través de la documentació i les obres que han arribat als nostres dies. L’aportació més important així com les miniatures que va realizar el seu deixeble Thomas Le Myésier, que moriria a França 20 anys més tard que Ramon Llull, constitueixen la primera síntesi lul·lista de tota l’obra de Ramon Llull que aquest fidel deixeble va plasmar en “L’Electorium magnum”. Le Myésier va llegar els seus més de 155 manuscrits sobre Ramon Llull, a la Sorbona de París. S’incloïa “La Vida coetània” en llatí així com 12 miniatures de gran valor artístic i documental , la reproducció de les quals, el conferenciant va acompanyar a la seva amena conferència que va constituir l’eix central de la celebració del passat dimarts 28 de juny a l’Auditori nacional d’Ordino.
Apropar-se a Llull es pot fer des de la seva pròpia autobiografia que porta per títol “Vida de mestre Ramon”, i amb el llibre “Amic e Amat” on l’autor s’expressa en forma poètica. També s’ha de destacar el “Llibre de les bèsties” (que com hem dit abans, vàrem llegir el 22.4.2016 a l’Ambaixada Espanyola). “El llibre de les bèsties” correspon a la sisensa de les deu parts del “Llibre de les meravelles” ( 1288) . Tanmateix, és recomanable endinsar-se a “l’Arbre exemplificat”, el qual ens aporta…la seva visió filosòfica del present, el passat i el futur, mitjançant una simbologia d’un triangle, un cercle i un quadrat. Al centre dels seus símbols circulars, sempre s’hi troba la lletra “A” que representa a Déu.
Per acabar, s’ha de dir que les seves despulles reposen a l’església de Sant Francesc d’Assís a Palma, en un sepulcre datat del segle XV on s’hi reprodueix el seu cos jacent amb la llarga barba i el capell, tal com està representat a les miniatures del “Breviculum” (1325). A sobre hi figuren dos angels que s’enduen la seva ànima al cel. S’hi pot llegir aquesta inscripció: “Ramon Lull, R.I.P. ( Mallorca 1232 – 1316). 84 anys. Escriptor, Filòsof, Teòleg. Ací jau l’amic, mort per son Amat i per amor”.
Finalment, voldria afegir, que el crític i literat estadounidenc Harold Bloom, autor de “Shelley’s Mythemaking” va apuntar recentment que… “Només Cervantes, hauria pogut crear la vida de Ramon Llull com a ficció”. Una frase que molt bé podría ser equivalent al títol de la conferència del filòleg Joan Santanach…”Ramon Llull, una vida de novel·la”, una novel·la que ens apropa als seus 700 anys d’antiguitat.