Fòrum.AD

El dia que us vaig parlar de la festa major de la “nena”, us vaig prometre que us parlaria dels Reis. I avui, que tanco la paradeta de “Quan jo era petita…”… Article Complet

Ai, els amics! Van i vénen i cadascun d’ells és irrepetible. La “nena” i la Leo, la Leo i la “nena”. Sempre juntes, sempre amigues, sempre enfadades…… Article Complet

Ara que sembla que, tot i que la neu encara ens és gasiva, la fred comença a fer-nos l’honor de la seva companyia, del bagul dels meus records n’ha eixit… Article Complet

Aprenent de tot i mestra de res, des de darrere del seu davantal, la “nena” es mirava l’anar i venir de la gent com si no li vingués gaire de gust i com si li… Article Complet

Tot i que la “nena” anava a estudi, allò s’assemblava més a la costura de la Mare de Déu quan era xiqueta que als col•legis actuals. A finals dels seixanta… Article Complet

La “nena”, com qualsevol altre mico filós de l’espècie, era una gran artista a l’hora de fer tota mena de monades i tots els papers de l’auca: de… Article Complet

A diferència dels nens, a les nenes ja ens feien patir des del primer dia: després de l’ensurt de venir al món des de la panxa calentona de la mare i que et fotessin… Article Complet

Encara no amb un parell de pams, ja m’agradava estassar marges. Si bé la majoria dels aliments els trèiem de l’hort o del galliner (hi havia gallines,… Article Complet

No, no vaig dur mai gorra de cop. Tothom qui em coneix ho sap: aquesta és la dura realitat que demostra que la quantitat de cops que vaig rebre a la testa va ser la… Article Complet

Personalment, tant se me’n fotia diumenge com dilluns. Però, noi, hi havia dues festes que em tornaven boja: els Reis i la festa major. En aquestes dues dates,… Article Complet

Vivíem en un país tenyit de gris, en una època de color de gos com fuig o de merda d’oca que provenia d’un llarg túnel que va començar de color de sang i… Article Complet

Sempre anàvem amb els genolls pelats. I era normal. A casa, tot ho teníem a l’abast i, per molt que sentíem recurrentment la lletania “no toquis, no facis,… Article Complet

L’àvia Carmela i jo menjàvem en silenci, mentre a la ràdio, tapada amb una cortineta i en un lloc preferent del menjador, sonaven cançons (“Y aunque… Article Complet

Al pa se li’n deia pa i al vi se li’n deia vi. Cada caseta tenia el seu hortet amb «faves i pèsols, i julivert», tot i que les nenes que no érem de Barcelona… Article Complet