Cate Blanchett es corona reina de la gala

blanchetL’actriu Cate Blanchett es va convertir en la reina de la cerimònia dels Oscar a l’aconseguir l’Oscar a la millor actriu pel seu extraordinari paper a Jasmine, l’amarga darrera cinta d’un desencisat 06Woody Allen. La crisi i l’esclat de la bombolla econòmica expulsa Jasmine (Cate Blanchett) d’una selecta i distingida vida de luxe i la converteix en una dona trencada. Com la Blanche Dubois d’Un tramvia anomenat desig, Jasmine serà presonera dels seus propis excessos amb un comportament esquizoide que la porta a no renunciar al seu deliri fet de robes i bolsos Louis Vuitton i d’esmorzars en joieries. Una dona incapaç de prendre consciència de la seva nova situació emmirallada en un món que ha desaparegut. Jasmine és ara una dona en fallida afectada d’una incontinència verbal que anul·la el seu interlocutor, una dona que resta penjada i absorta per moments, que xerra sola, addicte als antidepressius i als martinis amb llimona.

Jasmine pateix la psicopatia del fracàs, el síndrome de reina destronada, de pija arruïnada, de princesa desterrada, d’ésser eteri caigut del núvol que s’estavella contra el terra. La fragància afrancesada del seu nom ja no desprèn cap aroma, l’esgotament del seu elixir és la constatació del revers dels contes de fades en què la carrossa d’or es transforma en carabassa i l’idil·li esdevé malson. Potser ens mou a la compassió aquest exemplar caigut en desgràcia i rebaixat fins a la humiliació d’entrar en un món laboral precari i compartir un esquifit pis. Però el càstig infligit a Jasmine també sembla proporcionat a la seva responsabilitat al signar despreocupadament impresos i contemplar feliç el lladrocini i l’espoli. Una dona que se sent realitzada en les botigues més xic, orgullosa en la seva opulència, altiva en la seva condescendència i molesta per la visita de la seva fracassada germana havia de patir per força l’infern de perdre-ho tot.

TOTES LES NOTÍCIES