Com qualsevol altra fòbia, aquesta, és una por extrema i irreal, la persona que es comporta de manera irracional enfront de la cosa o situació en concret. En aquest precís cas, és la por de fer el ridícul i malauradament, la persona es veu limitada quant a gaudir dels seus propis plaers. No ballarà en públic, encara que tingui moltes ganes; no es pentinarà com ho desitja realment; no es vestirà com voldria, marcant el seu estil; tampoc parlarà en públic, encara que hagi de donar un discurs; etc. És a dir, es veu privada de comportar-se com ho desitja, perquè la por de ser jutjada pels altres la supera.
Està més pendent de la mirada i comentaris aliens, que del seu propi comportament i, per tant, prioritza el que diran. Deixa de costat el seu plaer per por de patir unes conseqüències negatives que realment, no existeixen, perquè només estan en la seva ment. Perquè encara que els altres es riguin de nosaltres – quin problema hi ha? – estem sent jutjats per gent incompetent en aquells aspectes atès que, cap especialista o, fins i tot, aficionat ens farà cap comentari despectiu, serà just al contrari, ens animaran a continuar per aquest camí. Això, per una banda, i per l’altra, la categelofòbia és sinònim de poca confiança en nosaltres mateixos, perquè, quan sabem el que estem fent, no ens fa vergonya mostrar-ho.
Per exemple, no ens posarem a ballar en mig del carrer sense més ni més, però, en canvi, sí que ho farem en una discoteca, sala de festes o en un concert. Estem allà per això mateix, no només per a escoltar la música, aquesta segona opció la podem realitzar a casa. Per tant, la superació a la por de fer el ridícul, passa inevitablement, per entendre el motiu de per què volem realitzar els actes en qüestió. És a dir, per què volem tal pentinat, ballar, anar vestits de tal manera, etc. i així, una vegada ho tinguem clar, la vergonya desapareix perquè no actuar, comporta la frustració, les ganes de fer-ho i no haver-ho fet.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.