Fa molts anys que no escric una carta a ses Majestats; de fet, quasi bé ni recordo l’última vegada que ho vaig fer.

Aquest any, però, he decidit escriure’ls perquè mai se sap si allò que desitgem pot arribar a succeir… i cal no perdre l’oportunitat.

Uns dies ençà, el president Nordamericà va fer una roda de premsa explicant que va donar instruccions a la NASA per tirar endavant una missió que portés gent a la Lluna, per quedar-s’hi a viure i desenvolupar un projecte que els acostés a d’altres planetes, començant així l’expansió de la vida humana, més enllà de la Terra.

Doncs bé, estimats Reis Mags, us demano que aquest desig del president Trump es compleixi, amb la condició que sigui ell qui se’n vagi a la Lluna acompanyat dels presidents de Corea del Nord, de Veneçuela, de Rússia, de Turquia, d’Israel, del Líban, de l’Iraq, de la Comissió Europea i tots aquells  a qui la Terra se’ls ha fet petita per organitzar conflictes que han de pagar milers d’innocents.

Us demano que – en aquest viatge- no els hi aporteu cap tipus de tecnologia més enllà de la necessària per  fer-los arribar al seu destí, sense possibilitat de retorn,  proveint-los només de coses necessàries per a poder sobreviure.

N’estic segur que milions de persones del planeta us ho agrairan notablement i potser així tot serà diferent…

Si tinc la opció de demanar alguna cosa més, proposar-vos també que porteu a cadascú de nosaltres, un bon cabàs d’empatia, un bon sac d’oportunitats màgiques que transformin la malícia en bondat i l’egoisme en solidaritat, que allò material deixi d’ésser lloat i els sentiments positius comencin a tenir molt de valor.

Em sap greu si he demanat massa cosa, però tinc l’esperança que potser aquesta vegada podreu fer complir els somnis dels què, a pesar de ser grans, tenim la gran sort de sentir-nos infants, de voler seguir sent ingenus perquè, moltes vegades, la ingenuïtat ens ha fet suportar moments difícils.

Gràcies per la vostra màgia, que sense ser-hi, esteu sempre amb nosaltres.