S’ha estrenat en cinemes l’última part de la tetralogia inspirada en el personatge de Bridget Jones, creat per l’escriptora, Helen Fielding, a ‘El diario de Bridget Jones’. L’autora participa de nou en el guió d’aquesta quarta entrega i també exerceix de productora al costat, entre altres, de la mateixa actriu que ha immortalitzat Bridget Jones, Renée Zellweger. Ara tenim a Bridget Jones com a melancòlica vídua uns anys després de la mort del marit, Mark Darcy (Colin Firth), encara molt present en la vida de Bridget, una presència inoblidable que en pantalla és resolt en forma d’amistoses aparicions. Bridget viu entregada al tràfec diari que comporta criar als seus fills i, de tant en tant, demana ajuda al seu vell amic i amant, faldiller compulsiu, Daniel Cleaver (Hugh Grant), que es quedi amb els fills a manera de mainadera quan ella surt a sopar.
Bridget ha viscut aquests últims anys dedicada al celibat i enmig dels consells i les pressions del seu cercle íntim d’amics es llençarà a la recerca de la felicitat. Després d’un incident en un parc públic, Bridget coneix un jove i atractiu jardiner, Roxster (Leo Woodall), i retrobarà l’amor i el sexe quan aquest aparegui en una aplicació de cites. Bridget intenta refer la seva vida i es reincorpora a la seva antiga feina com a realitzadora de televisió mentre continua visitant la consulta de la seva psicòloga, Dra. Rawlings (Emma Thompson). Alhora, també coneix a un professor de ciències, Mr. Scott Wallaker (Chiwetel Ejiofor), amb qui desenvoluparà una sincera amistat, especialment després d’una sortida a la muntanya amb els alumnes de l’escola.
Entre altres actors secundaris que apareixen fugisserament en pantalla en aquest últim retorn de Bridget Jones trobem als veterans Jim Broadvent o Gemma Jones en els papers del seu pare. Òbviament, Renée Zellweger és la reina de la festa i ens obsequia de nou amb el seu habitual repertori de carones, magarrufes i escenes que busquen la comicitat. Bridget Jones potser ha esdevingut una popular model de dona lliure, resilient i empoderada, una moderna heroïna de la feminitat de ficció, però aquesta ‘Bridget Jones: Loca por él’ és una comèdia romàntica sobre l’edat adulta força llastimosa, sense gràcia, amb acudits dolents i, el pitjor, llastada per una lletja i deficient realització cinematogràfica.