Biocombustibles amb pell de taronja

Unes taronges (Ecoticias)
Unes taronges (Ecoticias)

Actualment, hi ha una preocupant necessitat de buscar alternatives sostenibles per a substituir els combustibles fòssils, especialment en el sector del transport, la dependència dels quals no és renovable i és superior al 97 % a la Unió Europea.

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) ha utilitzat residus de la indústria fructícola per a extreure oli de taronja i analitzar-ne el potencial com a combustible per a bioreactors.

Els resultats obtinguts, publicats a Renewable Energy, demostren que aquest oli és una alternativa viable per a ser barrejat fins a un 15% amb combustible per a avions, sense cap inconvenient significatiu per al rendiment dels mateixos i, a més, complint tots els requisits de les normes d’aviació.

El biocombustible ha estat tractat per a reduir la seva tendència a la formació de sutge. Per tant, el seu ús ajudaria a disminuir les emissions contaminants dels combustibles actuals.



Una indústria amb gran quantitat de residus

La indústria fructícola i, en concret, la indústria del suc de taronja genera una gran quantitat de subproductes i residus. Fins a 30 milions de tones anualment, que necessiten ser gestionats de manera adequada. Tot això, per a evitar greus problemes econòmics i no contaminar el medi ambient.

Aquests residus tenen un gran contingut en terpens, la transformació dels quals permet obtenir biocombustibles adequats per a ser barrejats amb els carburants convencionals, tant en aviació com en automoció. Entre aquests residus, les pells de taronja contenen un oli, que es pot extreure per premsat o mitjançant ús de dissolvents.

L’oli de taronja, principalment constituït per D-limonè, es podria emprar com a biocombustible en aviació i en automoció, gràcies a la seva excel·lent densitat i al seu gran poder calorífic (conjuntament, indiquen la quantitat d’energia emmagatzemada al dipòsit del vehicle). A més de les seves propietats de flux en fred (és a dir, el comportament del biocombustible a baixes temperatures).

No obstant això, l’elevada tendència a la formació de sutge de l’oli de taronja durant la combustió en fa necessària la transformació i, per a fer-ho, es fa servir el procés químic d’hidrogenació. “El principal avantatge d’aquest procés és que la hidrogenació completa del combustible permet reduir-ne l’emissió de sutge un 55 %, segons hem comprovat al nostre estudi”. Això ho ha assenyalat, David Donoso, investigador de l’ETS d’Enginyeria Industrial de la UCLM.



Nou mercat

“La introducció de l’oli de taronja (i d’altres terpens derivats de cítrics) en un nou mercat, com el dels combustibles per al transport, té especial interès”. Això ho ha explicat David Bolonio, investigador de l’ETSI de Mines i Energia de la UPM, un altre dels membres d’equip que ha fet l’estudi.

L’oli de taronja derivat de la indústria del suc podria substituir el 0,1% o el 0,02% del querosè i del dièsel consumits a Espanya el 2019, respectivament. La incorporació de l’oli de taronja al mercat dels biocombustibles no seria suficient per a complir els objectius de reducció d’emissions contaminants per atenuar els efectes del canvi climàtic, però hi ajudaria. “A l’escenari energètic futur, s’hauran d’emprar múltiples fonts de biocombustibles per a substituir els combustibles fòssils”. Aquesta ha estat la conclusió dels investigadors.


Per Ecoticias

[do_widget id=category-posts-pro-64]