‘Babygirl’ és una producció dels estudis americans del moment A24 dirigida per Halina Reijn, una directora holandesa de teatre, de televisió i de cinema, responsable de pel·lícules com ‘Instinct’ (2019) sobre una relació passional malaltissa o el film americà de misteri, terror i humor negre ‘Muerte, muerte, muerte’ (2022). ‘Babygirl’ arranca amb un tòrrid acte sexual de la parella formada per Jacob (Antonio Banderas) i Romy (Nicole Kidman), però després de fer l’amor amb el marit, Romy necessita amagar-se a correcuita a veure porno per a masturbar-se i arribar a l’orgasme. El gest de Romy ens introdueix una dimensió tèrbola, torbadora, que ens fa veure que la relació sexual dins de la parella no era tan satisfactòria com semblava en un inici.
D’altra banda, una banda sonora on preval el tractament sonor de gran sensualitat a base de gemecs de plaer ens orienta sobre el sentit del film que ens parlarà dels secrets inconfessables de Romy al voltant del desig i el plaer femení. Aquest corrent subterrani introdueix una inestabilitat en el que sembla un matrimoni avingut en una família modèlica amb Romy com a dona executiva d’una empresa tecnològica, bona mare de família, i Jacob, director teatral, i marit amatent i curós. Aquesta aparença de normalitat saltarà pels aires quan Romy és seduïda per un jove de l’empresa, un becari, Samuel (Harris Dickinson), que l’arrossegarà a una aventura sexual extramatrimonial presidida per l’amor submís.
‘Babygirl’ és un thriller eròtic sobre l’indesxifrable desig femení que transcendeix les fantasies sexuals d’humiliació i submissió associades a l’home per a dur-ho al terreny de la sexualitat femenina. Ella és conscient que és diferent i que té greus dificultats per a gestionar tot això, dividida entre la passió i les convencions. Un joc de perversió que la pot dur a la seva degradació fins a perdre tot el que té, des de la família a la feina. Aquest thriller té moltes bones escenes, sovint associades al descontrol de Romy, amb una escena orgiàstica en un local de ball on cossos, música electrònica i llums es fusionen en un clima d’alt voltatge. Un film que parla del paper i el poder de la dona, una empresària associada al rol de líder, i que planteja una inversió de papers. Romy haurà de recórrer un camí intransitat pel desig obscur i amagat que serveix per a aconseguir, finalment, la seva felicitat, el seu alliberament.
Harris Dickinson – actor jove vist darrerament a ‘Triangulo de la tristeza’ (2002, Ruben Östlund), ‘The Iron Claw’ (2023, Sean Durkin) o ‘Blitz’ (2024, Steve McQueen) – fa un gran paper com a jove atractiu que assumeix amb resolució el seu rol dominador. I gràcies a l’arriscat i controvertit paper, Nicole Kidman -cèlebre actriu de llarg recorregut, protagonista de films com ‘Moulin Rouge’ (2001, Buz Luhrmann) o ‘Los otros’ (2001, Alejandro Amenábar), i guanyadora de l’Oscar a millor actriu per ‘Les hores’ (2002, Stephen Daldry)- va aconseguir la Copa Volpi a la millor actriu del passat Festival Internacional de Cinema de Venècia i també una nominació als Globus d’Or. El paper de Nicole Kidman evoca en certa manera al d’ella mateixa a ‘Eyes Wide Shut’, la pel·lícula pòstuma de Kubrick, un film que no es troba gaire lluny d’aquesta ‘Babygirl’ en la seva exploració del costat fosc dins de la parella i, també, ambientada en temps nadalencs.