El verb d’aquesta setmana em cau bé per dues raons: primera, perquè pertany a un àmbit força allunyat de la murga cada política cada dia més cansadora i, per tant,Llegir

Els paral·lelismes entre els atacs de palestins a israelians i a l’inrevés (violents, bèl·lics, sagnants) i els del nostre conflicte ens van dur la setmana passada a una proclama aLlegir

Per a un columnista no sempre és fàcil fer la tria de l’objecte d’estudi (en el nostre cas el mot o expressió) que haurà d’interessar el lector, especialment quan unLlegir

Sense preveure-ho, aquest sintagma ens ha procurat un dels casos més peculiars de la història de la columna (poca broma, que ja fa set anys que breguem): si el diaLlegir

M’he fixat que els mitjans també fan servir una altra expressió pràcticament sinònima, ronda de consultes, però m’he estimat més la del títol perquè consulta ja l’hem feta rodar prou en aquesta columnaLlegir

Les circumstàncies han continuat mantenint en primer pla, aquesta setmana, la qüestió de l’amnistia, però com que el lector ja està al corrent del periple vital del mot perquè elLlegir

Seguint la tradició d’aquesta humil columna de posar-nos catastrofistes la setmana de la Diada, enguany cal dir que ens ho han posat en safata: la campanya ‘Una llengua, molts accents’Llegir

El desagradable serial de l’estiu, a més de les penoses imatges del cavernícola espanyol deixat anar, ens ha deixat el dubte filològic sobre morros i petons. La majoria dels mitjansLlegir

La sorpresa, dèiem la setmana passada, no era pas que abstenció derivi del verb tenir sinó que aquest hagi generat menys derivats dels que ens pensàvem (un centenar llarg, menys de la meitat delLlegir

Els habituals d’aquesta secció ja sabeu que una de les gràcies que l’engalanen és l’explicació de les interioritats, del que hi ha entre bastidors; sovint m’entretinc a explicar-vos curiositats queLlegir

Avui completarem aquesta breu sèrie de tres dedicades al fantàstic verb voldre amb unes quantes descobertes més, que s’afegiran a les troballes ja vistes. Poques vegades una família verbal ha donat tantesLlegir

De la norantena de derivats de l’antic verb voldre, dèiem, el dia passat en vam veure només una desena, la branca que penja de revolt i on es troba la nostra protagonista (sorgidaLlegir

L’ocasió s’ho val, de manera que avui sí que faré allò que sovint miro d’estalviar-me, la pregunta fatídica: de quin mot prové revolta? I si em permeto de sotmetre-us a aquestaLlegir

Ja fa moltíssimes setmanes que vam tenir un ensum de les potencialitats del verb regir; concretament el dia que vam fer rodar el mot regne. I vam descobrir, amb certa sorpresa, queLlegir

Una de les crítiques preventives que es feien al candidat Trias és que era massa gran per ser batlle. I ell mateix ho va corroborar amb el famós “Que usLlegir

Que el cordó és fill de la corda és una quasi obvietat que no ens hauria de sorprendre gota. A mi em sorprèn una micona més, això sí, que precisamentLlegir

En aquesta societat del xou permanent en què vivim, aquest verb s’ha convertit pràcticament en sinònim de guanyar, seguint el model de vocabulari esportiu com ara apallissar (només que guanyis per dos oLlegir

Aprofito, amb una variació mínima, el títol d’una columna de fa quatre anys perquè ara que les eleccions ens han portat la sorpresa (suposadament) inesperada de Ripoll trobo que valLlegir

Pocs termes trobarem amb tantes ressonàncies bèl·liques com aquest d’avui. Dius invasió i és inevitable que vinguin al cap tancs i soldats desembarcant a la platja de Normandia, o bàrbars cremant poblatsLlegir