En aquest rànquing més o menys casual que anem establint a mesura que fem rodar mots, el de les paraules per nombre de derivats (que ja en comencen a serLlegir

Doncs mira, al final resulta que venia d’un verb tan infreqüent, tan ocult, com pisar. Misteri resolt.   Bon dia, això és la secció Rodalmot i aquesta columna d’avui respon el dilema queLlegir

Avui farem un exercici de bambolines (de making off, que diuen ara): com s’escriu un rodalmot. O, més ben dit, com es fa la primera passa: triar un tema i laLlegir

Poques vegades, per no dir poquíssimes, hem tocat neologismes en aquesta columna, i no pas per falta de ganes ans perquè l’actualitat mana. I de mots inventats, com és natural,Llegir

“Si no volem haver-lo de tornar a escriure, o llegir, d’aquí a cinc anys més, ja cal que ens hi posem de debò”. Aquesta frase premonitòria tancava la meva columnaLlegir

Avui no tinc més remei que començar amb una citació treta de la premsa perquè s’entengui de què va: “Un informe del Comitè d’Experts del Consell d’Europa mostra una “profundaLlegir

Com que el servei de Rodalies, dèiem la setmana passada, està destinat a ser un dels protagonistes de la tardor a causa de les obres previstes a la xarxa, aprofitaremLlegir

El servei ferroviari que anomenem Rodalies serà un dels protagonistes de la tardor, a causa de les obres previstes a gairebé tota la xarxa, i per això no podia faltarLlegir

Sempre que faig endreça d’arxius em clavo sorpreses; la d’aquest estiu ha estat, ves per on, un dels mots més conjugats els últims anys, i segurament un dels top delLlegir

Escotilla, armilla i camamilla. Banderilla, bescambrilla i cabritilla. Camarilla, conquilla i fins i tot estampilla. El sufix –illa, que significa ‘mena de’, sempre ha tingut certa mala premsa, fins al punt que no és infreqüentLlegir

Avui això serà una fantasia. Si sempre m’havia caigut bé el verb estripar, suposo que per aquesta sonoritat tant de casa i alhora d’excepcionalitat que té, ara que he sabut d’onLlegir

No he tingut mai empresa i, per tant, no he passat el tràngol d’haver-me d’empescar un nom. La meva activitat empresarial, com a bon autònom que soc, sempre ha tingutLlegir

Llistàvem, el dia passat, els derivats de carta en tant que mare de cartell, protagonista de la polèmica política de la setmana passada, que curiosament podia arribar a semblar obra d’un càrtel mexicà. Com queLlegir

Podria haver titulat càrtel i tot plegat no hauria canviat gaire, perquè la història del cartell d’ERC contra els Maragall és tan sòrdida que hauria pogut ser perfectament un episodi de laLlegir

Per una vegada abandono sense miraments el conflicte nostro de cada dia per ocupar-me d’un altre que, a una escala diferent, també té el seu què: el de Julian AssangeLlegir

Davant el sintagma ‘finançament singular’ (al titular “Sánchez i ERC exploraran els límits del finançament singular”), ningú amb un poc de sensibilitat lingüística triaria com a objecte d’interès aquest adjectiuLlegir

La setmana passada vam veure topònims, adjectius i compostos, però no ens van quedar temps per parlar del gran protagonista d’aquesta història. Perquè, en efecte, el prefix euro– (el diccionari l’anomenaLlegir

En aquesta columna nostra les eleccions europees ens interessen sobretot per l’adjectiu. Europa és un topònim (nom de lloc), categoria que no sol aparèixer als rodalmots perquè per regla generalLlegir

Extraordinari el serial de l’ANC per trobar director; per desgràcia, aquí no tinc prou espai (se’m menjaria l’article i encara no hauria explicat ni la meitat de les votacions), peròLlegir

Ara fa exactament un any menys una setmana que vam fer rodar el mot extrema a conseqüència de l’arribada a l’alcaldia de Ripoll d’un partit al qual tots els altres han convingutLlegir