Austràlia a punt de perdre la seva au més emblemàtica

Dos exemplars d'azor -mascle i femella- volant a Austràlia (Ecoticias)
Dos exemplars d’azor -mascle i femella- volant a Austràlia (Ecoticias)

L’azor vermell (Erythrotriorchis radiatus), el rapinyaire més estrany d’Austràlia, s’enfronta a l’extinció. La península del cap York és ara l’únic lloc a l’estat de Queensland on se sap que hi ha poblacions reproductores. Chris MacColl, investigador de la Facultat de Ciències de la Terra i Mediambientals de la Universitat de Queensland, ha dirigit una investigació publicada a Emu – Austral Ornithology, que ha descobert l’alarmant situació d’aquest animal.

“És endèmica d’Austràlia, per la qual cosa no es troba a cap altre lloc del món. A més, només té un parent proper, l’azor de Bürgers (Erythrotriorchis buergersi) que viu a Nova Guinea. En quatre dècades, l’espècie ha perdut un terç de la seva àrea de distribució històrica”, explica MacColl.

Es tracta d’un depredador de primer ordre, de manera que la seva presència és crucial per a l’equilibri dels ecosistemes i la protecció d’altres espècies a la natura, segons l’investigador. “L’animal garanteix que les espècies situades més avall a la cadena alimentària no es tornin excessivament abundants”.



La presència de l’azor vermell és crucial per a l’equilibri dels ecosistemes

Tot i això, el que el fa especial és que és una de les ‘espècies paraigües’ més eficaces. “Això significa que si creéssim reserves de conservació específiques per a aquests ocells, protegirien indirectament moltes altres espècies, ja que necessiten zones d’hàbitat molt àmplies per a subsistir”, destaca l’ambientòleg.

Aquesta classe de reserves protegiria sobretot “animals de les sabanes tropicals al nord d’Austràlia, incloses altres espècies amenaçades com la cacatua negra, el quoll del nord, la rata arborícola de potes negres i el lloro d’espatlles daurades”, comenta.

Els resultats de la investigació mostren que l’azor vermell «a penes resisteix en el 30% de les regions on abans se sabia que habitava», lamenta l’autor. L’espècie es considera extinta a Nova Gal·les del Sud i a la meitat sud de Queensland.



L’au a penes resisteix al 30% de les regions on solia habitar

El científic també identifica “un notable declivi al nord de Queensland, i per això la península del Cap York és l’últim lloc de l’estat on se sap que encara hi ha poblacions reproductores”. Sobre això, MacColl assenyala que «el Top End, les illes Tiwi i Kimberley són l’últim reducte que queda a l’azor vermell, per la qual cosa el nord d’Austràlia és fonamental per a la seva supervivència».

Si s’extingís, “el nord d’Austràlia perdria una espècie emblemàtica capaç de conservar vastes zones d’hàbitat tropical de sabana i la biodiversitat que hi viu”, adverteix l’investigador. “La salut d´aquests ecosistemes també es veuria minvada sense els importants serveis ecològics que l´azor vermell proporciona a través dels seus comportaments depredadors”.

MacColl considera urgent posar en marxa mesures per a evitar la desaparició d’aquest animal emblemàtic. Les sabanes tropicals del nord d’Austràlia, l’últim lloc on es conserva l’espècie, són les més extenses i intactes del món”, esmenta. Per aquest motiu, “augmentar les àrees protegides en aquests paisatges és essencial per a la supervivència de les poblacions de roig que queden”.



Augmentar les àrees protegides en aquests paisatges és essencial

Tot i això, “la tala d’aquests hàbitats està augmentant a causa de l’activitat minera, gasística i agrícola”, lamenta l’ambientòleg. A més, per a la correcta protecció del rapinyaire “cal millorar la gestió dels incendis forestals i el control de les males herbes a les seves zones de cria”.

El professor James Watson, coautor del treball, assenyala que «aquests projectes suposen un risc real per a una espècie com aquesta, tenint en compte el que hem observat a tota la seva àrea de distribució oriental». En aquest sentit, subratlla que la seva pèrdua dràstica obliga governs i comunitats a ser proactius en la conservació dels hàbitats restants.



La idiosincràsia de l’au al nord d’Austràlia

Aquest singular rapinyaire ha captivat durant molt de temps els observadors d’aus pel seu cridaner plomatge marró vermellós, les marcades puntes de les ales, les pesades potes grogues i les enormes urpes.

L’equip de recerca va analitzar quatre dècades d’albiraments per part de ciutadans per a descobrir les tendències preocupants. «Les amenaces que provoquen el declivi de l’azor vermell requereixen més investigació, però creiem que la pèrdua i degradació de l’hàbitat han tingut un paper clau», declara MacColl.

Els autors donen suport a les crides a la Commonwealth perquè modifiqui l’estatus de conservació nacional d’aquest azor de “vulnerable” a “en perill”. Aquest canvi permetria que pogués rebre una major prioritat de conservació.



Referència:

MacColl, C. et al. “Rapid and recent range collapse of Australia’s Red Goshawk Erythrotriorchis radiatus”. Emu – Austral Ornithology (2023)



Per Ecoticias

[do_widget id=category-posts-pro-64]