Per què sempre cal esperar a que passi alguna cosa perquè les institucions reaccionin i es posin a buscar solucions a problemes que venen de lluny?

Simplement perquè mentre no passa res de greu, la gent en general no posa el crit al cel i no cal calmar els ànims per por de perdre vots o imatge.

La imposició d’idees per la força, la violència en general, i sobretot en l’àmbit del futbol o de qualsevol altre esport, és una lacra de la malmesa societat en la que ens ha tocat viure, una societat que cada vegada degenera més i a la que molts no li veiem cap futur esperançador, ans el contrari.

Sincerament, no m’importa ni el més mínim que hagi mort un radical a mans d’altres radicals que, com ell, ja sabien al que anaven i ho feien per pròpia voluntat i amb l’única intenció de fer mal. D’això jo en dic tastar la pròpia medecina, o com diuen en castellà “a cada cerdo le llega su San Martín”.

Centrant-nos en l’àmbit del futbol, el Barça tampoc està lliure de culpa, ja que va permetre la creació i reconeixement com a Penya Oficial dels Boixos Nois, als qui l’expresident Joan Gaspart donava suport i els facilitava entrades i lloc al camp per guardar material. Afortunadament, la junta directiva de Joan Laporta hi va posar seny i l’any 2003 els va denegar oficialment l’accés al Camp Nou.

Avui per avui, les coses tornen a estar força malament segons es desprèn de les declaracions fetes pel cos de Mossos d’Esquadra, en que diuen que “el Club no fa tot el que hauria de fer”, o que “hi ha un preocupant acostament de part de la directiva als Boixos Nois”.

Cal recordar l’absurda idea de Sandro Rosell, que volia fer una grada d’animació, i la policia va vetar reiteradament la llista d’aficionats,que oferia la directiva, davant la presència d’exmembres dels Boixos Nois.

No anem bé per aquest camí Sr. Bartomeu!

Jo sempre he pensat que parlant la gent s’entén i crec fermament en que les meves idees, les meves preferències, creences i gustos, no han de ser els mateixos que els de la resta del món, i no per això els hi he de voler imposar per cap mitjà, ni pacífic ni molt menys violent.

M’agrada el futbol i poder gaudir dels partits amb companyia de qualsevol amant de l’esport, ja sigui dels meus colors o dels de l’equip rival, sempre i quan hi hagi un respecte mutu, com us mostro en la imatge adjunta, feta aquest passat mes d’octubre a la Fira d’Andorra la Vella, juntament amb el bon amic Gregorio Rodríguez, president de la Penya Madridista d’Andorra, bon granadí i millor persona.

Visca l’esport, la tolerància i l’amistat!

Fem fora els violents sense contemplacions!