Des d’un punt de vista formal, doncs, plicare no ens ha decebut: dona molt de joc. I des del semàntic? Curiosament, la decantació de l’ús d’aplicar vers la definició ‘fer obrar sobre algú o alguna cosa l’acció o l’esforç d’algú o d’alguna cosa’, que és el que han fet els darrers mesos els titulars periodístics (seguida del sintagma ‘del 155’), ens ha fet oblidar momentàniament que aquest verb té una altra accepció. Que de fet és la primera que apareix al diccionari: ‘Posar una cosa damunt d’una altra de manera que s’hi adhereixi cobrint-la’, és a dir, el que fem quan ens posem draps calents al front, posem per cas.
    Encara més sorprenent resulta el fenomen que es dona amb el substantiu, i com que trobo que és particularment interessant, miraré d’explicar-lo detingudament. Encara que aplicació compta amb cinc accepcions, les dues més freqüents ja les vam explicitar el dia passat: la primera, ‘acció d’aplicar o aplicar-se’, i la quarta, ‘conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador’. El que trobo rellevant d’això és que, per més present que tinguem la polisèmia d’una paraula (un exemple senzill: tots sabem que gat té dos significats molt diferents, el d’animal i el de giny mecànic), el cervell humà és prou hàbil per desactivar el que no necessitem en cada ocasió. Si hi penseu, cap de les moltíssimes vegades que heu sentit recentment el sintagma ‘l’aplicació del 155’, cap ni una, el vostre cervell no ha permès que el significat número quatre interferís en la interpretació de la frase. I això que es tracta d’una accepció, la tecnològica, que es troba en ple apogeu. Ara mateix vivim envoltats d’aplicacions, aplis i apps per tot arreu. Però això no ha impedit que la ment fes la seva feina correctament. Malgrat els anys que fa que m’hi dedico, aquesta capacitat no deixa de meravellar-me.
    Per acabar, atès que aquesta breu sèrie de tres articles va sorgir com a celebració dels 500 rodalmots, espero que em permeteu acabar amb un joc. Es tracta d’endevinar quins derivats de plicare s’han esquitllat a la frase que vindrà a continuació. Una pista: n’hi ha deu. Fa així:
    “Se’m fa inexplicable que supliquin explícitament el desplegament de mesures que no fan sinó complicar les coses. Jo hi veig la complicitat de qui ho vol arreplegar tot, i no crec que admeti rèplica. N’hi ha ben bé per plegar, malgrat el que això implica”.
    Per molts anys, i fins als 1.000 rodalmots.