Ànims!!

Aquests dies ho tenim difícil per seguir cuinant. Les festes nadalenques solen ser un moment difícil pels cuiners i cuineres amateurs. Fins i tot pels més experts. Perquè aquests es solen plantejar reptes de novetat i dificultat que porten implícit un risc de fracàs. Ja sigui la primera oca o l’enèssim fetge gras preparat de forma novedosa.

Però ells tenen l’opció de tornar a territori conegut, a plats practicats i dominats que els permeten recuperar l’autoestima. El novell o l’amateur, per contra, han d’afrontar el seu fracàs de cara i sense xarxa. Per tant, amb una gran probabilitat de tornar a les croquetes congelades i, en cas extrem, als fideus yakisoba que només demanen aigua calenta.

I és que les festes nadalenques son propenses a la crítica gastronòmica. Ni que sigui pel fet de reunir al voltant de la taula tota la família. Perquè, entre tanta gent, és fàcil que algú trobi el brou una mica fort de gust, el gall una mica sec i fins i tot la taronja un punt àcida.

Si heu patit algun d’aquests tràngols, no us desanimeu. D’ànimes insensibles i crítics sense títol ni ànima, n’hi ha molts. Deixeu-me doncs que us doni un consell. No defalliu. Ningú neix ensenyat. Encara que alguns s’esforcin en no aprendre, com a mínim, a callar. Perquè segur que el vostre crític o crítica no és el primer cop que posa aigua al vi del vostre aprenentatge culinari.

L’únic que heu de fer és prendre nota de la crítica. Nota física. En paper. I guardar-la a la pàgina del llibre d’on heu tret la recepta.

Així, quan l’any vinent s’acostin les festes i l’obriu, tindreu evidència del que ha passat aquest any (l’esperit nadalenc sol ser condescendent i tendeix a l’oblit) i podreu actuar en conseqüència. Jo, potser encara influït per l’esperit nadalenc, no aconsello defugir el repte d’una nova convidada. Però si que li aconsello donar-li forma de repte. Deixant en mans del crític o crítica la preparació d’algun plat d’algun dels àpats. Per fer-li tastar la seva pròpia medicina. I, si cal i s’ho mereix, felicitar-la. Que vegi que no tots som tan carallots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *