El propassat dia 17 de juny, vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a una Sessió Pública Extraordinària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya que de forma excepcional  va traslladar l’acte de presentació  de la nova acadèmica, l’Àngels Mach i Buch, a la sala d’actes del Palau de Gel d’Andorra a Canillo. La farmacéutica Àngels Mach va fer el seu discurs d’ingrés llegint  públicament un resum del seu treball titulat “L’Assistència Farmacèutica a Andorra”. Editat en format de llibret, tots els participants a l’esdeveniment  vam  poder  tenir el treball complet a la sortida de la presentació.

Van presidir l’acte com a representants de la Reial Acadèmia, els  Drs. Ramon Canela i la Dra. Beatriz Artalejo així com l’Excm. Sr. Dr. Joan Guinovart  Cirera, que va ser l’Acadèmic  Numerari qui va fer la presentació  de la nova elegida,  que va rebre la “ Insígnia”  d’Acadèmica  Corresponen  que l’acredita com a tal,  una vegada llegit el seu dircurs d’accés.   

En la interessant publicació sobre  “L’Assistència Farmacèutica a Andorra”,  l’Àngels Mach va realitzar  un acurat estudi  que s’inicia el 1849, quan  Pasqual Madoz (1806 – 1870) ja documentava que a Andorra es fabricava “pez i aceite de enebro” a més a més de l’utilització del timó, l’espigol, la sajolida, etc. per elaborar els remeis que les trementinaires portaven fins a la Casa Rosell d’Ordino.  L’estudi també tracta del desenvolupament de les oficines de farmàcia al país fins a la legislació farmacèutica nacional, passant pel model d’assistència farmacèutica en el marc europeu. Va fer referència a la importància de la vessant  assistencial de les oficines de farmàcia comunitària a Andorra. La tesi de la Il·lustre nova acadèmica, l’Àngels Mach,  inclou també diverses taules sobre les importacions d’Andorra dels productes farmScèutics  classificats per països de procedència. A part, entre altres temes, la publicació estableix unes comparatives amb d’altres ciutats veïnes, referent als productes dispensats en les farmàcies  del Principat d’Andorra. 

Amb presència de les autoritats comunals de Canillo, que incloïen la subsíndica Mónica Bonell, i també  del ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, així com del ministre de Sanitat, Alvarez Marfany (també farmacèutic). També hi havia Rosa Maria Mandicó la primera directora de l’Escola Universitaria d’Infermeria d’Andorra entre altres personalitats.  L’Àngels  Mach, també des de fa anys presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, va agrair a tohom  el suport rebut per part del seu entorn,  i als Drs. que l’habien recomanat  per a la l’elecció com “Acadèmica Corresponent”  i  amb  aquesta distinció que la integra com a  nou membre de  la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Com hem dit abans va ser presentada  per Joan Guinovart Cirera, Acadèmic Numerari  d’aquesta prestigiosa entitat fundada l’any 1956. La nova acadèmica va estar acompanyada dels seus familiars així com de molts dels estudiants de farmàcia de la seva promoció que van desplaçar-se expressament a Canillo per donar-li suport en aquesta jornada per a ella tan significativa, des del punt de vista professional com personal.

S’ha de dir que formen part de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, els membres numeraris,  els membres corresponents, els membres emèrits, etc. I des d’ara l’Àngels Mach és  converteix en  la primera  acadèmica andorrana que pertany a la prestigiosa entitat com “ Acadèmica Corresponent”  que és el primer esgraó d’accés a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Dades de la història de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

La Reial Acadèmia de Farmacià de Catalunya té el seu origen en la Secció Barcelona de la “Real Academia de Farmacia de Madrid” constituïda l’11 de gener del  1944. Va nèixer  per la iniciativa dels Acadèmics Corresponents d’aquella corporació de residents a Barcelona. Cal destacar els primers promotors,  els Doctors en Farmàcia: Taurino Mariano Losa España, Ramon Sant Martin Casamada i Guillem Benavent Camps. Els estatuts fundacionals van ser aprovats al seu dia pel Ministeri d’Educació Espanyol.

Com a Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona  es va constituir el 9 de febrero de  l’any 1956,i aleshores estava vinculada al Districte Universitari de Barcelona.   L’any 1992 es va canviar el nom de Barcelona en “Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” amb l’objectiu de tenir un àmbit d’actuació preferent dins de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Des d’aleshores l’entitat va adoptar com a símbol a part del seu logo, la portada de la primera Farmacopea  Espanyola del  1511 (Concordie apothecariorum  Barcinone…).

L’any 2011, en celebrar-se el  500 Aniversari de la descoberta de la que es considerada  la primera farmacopea espanyola, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya va organitzar una sèrie d’actes commemoratius així com la reedició per part de la UaB de les dues “Concordies”, la del  1511 i una segona del 1532. Són tres volums unificats a més a més  d’un llibre complementari  en un “dossieur” (4 volums) i  que porta per títol “Les Concordies dels Apotecaris de Barcelona del segle XVI”. 

Per cert,  aquesta  primera “Concordie…”  del  1511 va ser descoberta al cap de casa de la casa del Doctor en Farmàcia, Francesc  Ballester i Castelló ( 1865 – 1950).  Així que coincidint amb aquest  esdeveniment del  500 Aniversari, per la seva banda,  el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona li va retre un homenatge,  editant també  el llibret que el descobridor  vallenc va escriure  (1944) al moment de la seva troballa a Valls, ciutat agermanda amb Andorra la Vella des del  1967. Aquest llibret  també porta la mateixa portada que l’original descobert al seu dia i que actualmente custodia la Facultat de Farmàcia de Barcelona.  

La “Concordie” es diferència de la Farmacopea en que aquesta recollia les fórmules farmacèutiques previ  acord dels apotecaris de l’època,  la qual cosa permetia unificar criteris farmacèutics en favor d’una  millor aplicació de les qualitats curatives dels seus elements. Però   sobretot era  la elaboració per part de tots els apotecaris de Barcelona, que al segle XVI era  un centre important de la Farmàcia europea, que s’extenia  fins a Llivia on encara s’hi pot visitar una de les  primeres  Aphoteques (Farmacies) del nostre entorn més immediat.