Andorra participa en el projecte transpirinenc de promoció de la tècnica de la pedra seca en el marc del programa POCTEFA

Un mur fet amb la tècnica de pedra seca (SFG)
Un mur fet amb la tècnica de pedra seca (SFG)

Aprofitar, posar en valor i promocionar les tècniques de pedra seca són els objectius principals del projecte transpirinenc en el qual participa el Departament de patrimoni cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Aquest projecte s’emmarca en el programa interregional europeu POCTEFA que té com a missió impulsar el turisme sostenible, desenvolupar la cultura en l’àmbit de la protecció, el desenvolupament i la promoció del patrimoni cultural i els serveis culturals.

Aquest projecte reforça la col·laboració transfronterera en l’àmbit dels Pirineus i és una acció contemplada al Pla Estratègic de Cultura 2030. De fet, els tècnics del Departament de patrimoni cultural assistiran aquesta setmana a la primera reunió de les entitats sòcies a Jaca (Osca), on participen també el grup de recerca SEMB de la Universitat de Lleida, el Parc naturel régional des Pyrénées catalanes (Occitanie), la Université de Pau et des Pays de l’Adour (Nouvelle-Aquitaine), el Parque Pyrénnées Ariègeoises (Occitanie), la Comarca de Sobrarbe (Espanya), i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (Catalunya).

El projecte PETRA –que és com s’anomena per les seves inicials– va ser el millor valorat dins de la seva categoria i té una durada de tres anys i té un cost de 1.183.843,17 euros, finançat pel Fons europeu de desenvolupament regional FEDER, amb 769.496,01 euros, i la resta del cost l’assumeix la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), de la qual Andorra forma part. Uns fons que es destinaran a desenvolupar activitats concretes al voltant de la posada en valor i promoció d’aquesta tècnica com una pràctica ancestral comuna i compartida per les comunitats dels Pirineus, a través d’accions de coneixement i capacitació tècnica, i també de sensibilització.

La construcció en pedra seca és part de l’herència cultural pirinenca amb centenars de quilòmetres de murs, camins, cabanes i altres infraestructures construïdes amb aquesta tècnica mil·lenària, construccions amb una gran varietat de propòsits modelen el paisatge cultural del territori transfronterer. Des del 2018 ha estat reconeguda com a Patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, reconeixement al qual opta Andorra juntament amb quatre països més i que podria ser favorable a finals del 2024.

[do_widget id=category-posts-pro-64]