Andorra no vol els emigrants (o això sembla)

El govern presidit per Antoni Martí no veu amb bons ulls baixar l’edat mínima de residència a Andorra de 20 anys a 15 per poder obtenir la nacionalitat andorrana. Com en tantes coses els mateixos que diuen ara això hauran de rectificar més aviat del que es pensen. A veure, no sé ni per on començar. En primer lloc a la majoria d’Europa són 10 anys els mínims exigits per poder assolir la nacionalitat del país on es resideix. Suposo que no haurem de donar lliçons de democràcia als nostres veïns ni en aquest ni en altres àmbits. A més està el problema que la constitució andorrana prohibeix la doble nacionalitat. Podríem dubtar si és bo o és dolent però el cert és que és irrellevant ja que ja hi ha milers d’andorrans amb doble passaport, sobretot l’espanyol.

Els països del nostre entorn, Espanya per exemple, reconeixen la doble nacionalitat i els és igual que un andorrà també sigui espanyol. I en aquesta situació hi ha treballadors, petits empresaris i fins i tot algun aspirant a càrrecs electes. Entre ells va estar Albert Batalla, que va ser andorrà i espanyol, fins que va esdevenir alcalde de la Seu i llavors va renunciar a la nacionalitat andorrana. Un exemple sencill: si el govern espanyol volgués posar en un bon embolic a Andorra només hauria de fer pública abans d’uns comicis espanyols la llista de residents d’aquest país amb dret a vot. I no ho fa. Afortunadament per l’estabilitat andorrana.

Seguim. Hi ha 14.000 residents a Andorra que podrien optar a la nacionalitat andorrana perquè tenen 20 anys de residència o més i no ho fan. Els seus motius són variats però un d’ells, probablement el més important, resa de la següent manera: “perquè m’he de fer andorrà si amb aquesta i altres actituds em demostren que no em volen aquí?”. Doncs això. Per tant, aquest impediment a la integració dels immigrants a Andorra no és just, no està d’acord amb els països del nostre entorn i, a més, no funciona.

La qüestió, de totes maneres, és més sencilla: entre la classe política i econòmica creuen molts de veritat que Andorra és un país, és a dir quelcom més que un xiringuito econòmic que durarà el que duri i després ja veurem? Estic convençut que la immensa majoria dels 200 que remenen les cireres al país s’indignarien si els posem en dubte el seu patriotisme però llavors perquè no actuen en conseqüència? Dóna la sensació que estiguin esperant que la majoria dels emigrants que hi viuen i tenen problemes econòmics se’n vagin, com ja va passar al 1994 i, per tant, millor no donar-los esperances ni facilitats. O almenys això és el que sembla. I així no es construeix un país. Bé, potser d’això és del que es tracta. O no?

 

1 comentari

  1. Quina raó que tens!. Només manca tenir un amic/amiga a algún lloc oficial a Espanya i podem conèixer qui té la nacionalitat espanyola.
    La teva teoría quedarà demostrada amb la sessió del circ Raluy, uy perdó, del Consell, lo dia 19.En aquesta sessió los integrants del circ de Consell amb els super clown AMP i la seva troupe, teledirigida des d’altres sucursals de Govern, tornarém a veure la seva doble moral.
    L’home, el director del circ, va ser un dels principals opositors a la Constitució. Dons que voleu més?.
    No podem oblidar que lo país ha pujat i ha pogut arribar on és gràcies a gent emprenedora que va arribar al país i ens va obrir els ulls.I tampoc que “quatre” personatges i varis “negocis” han guanyat los diners amb lo treball dels estrangers treballadors i turistes que venian al Principat. Amb les rentadores i amb lo contraban , altres altres s’han fet lo xalet i van de pijos quant surten del país.
    Jo tinc vergonya i ràbia. I tú?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *