Avançar cap a un creixement sostenible i aportar solucions a una de les principals preocupacions de la ciutadania com és l’accés a l’habitatge de lloguer. Amb aquest objectiu, el Govern ha treballat un conjunt de mesures de xoc immediates que aposten de manera decidida per a combinar el benestar de les persones que resideixen a Andorra amb l’activitat turística i constructiva, respectant el medi ambient i els recursos naturals.
Totes elles quedaran recollides en el futur projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que introduirà qüestions com la cessió obligatòria temporal de pisos buits al Govern si, després d’una notificació, el propietari no posa a lloguer el seu pis; la prohibició de noves llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT) i d’apartaments turístics amb un sistema de caducitat i revocació dels permisos ja atorgats; així com la limitació de l’adquisició d’un màxim de dos immobles a les persones no residents.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha emfatitzat que amb aquest paquet d’accions transversals es preveuen recuperar uns 1.500 habitatges –entre HUT, pisos buits i projectes en marxa– que podrien anar incorporant-se al mercat de lloguer al llarg dels propers tres anys. “Són mesures immediates perquè es puguin implementar durant aquest any en un projecte de llei. Hi ha reptes en el nostre país que han de ser afrontats i requereixen de mesures decidides i valentes, i això és el que representa el projecte de llei: fer compatible el turisme i la construcció amb un creixement demogràfic harmònic, que respecti el medi natural i el dret dels ciutadans a l’habitatge”, ha subratllat. Ho ha fet en una compareixença davant dels mitjans de comunicació, que també ha comptat amb la participació de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; del ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres; i de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné.
Mesures vinculades a l’habitatge
Entrant al detall, pel que fa a l’habitatge, Marsol ha avançat que el projecte de llei inclourà la incorporació obligatòria dels pisos buits al mercat de compra o de lloguer. Abans, es treballarà per a finalitzar el cens dels habitatges buits. En base a aquestes dades, la ministra ha explicat que el procediment s’iniciarà amb la notificació al propietari que es té constància que el seu habitatge està desocupat, moment en el qual podrà justificar el perquè (compra recent, reforma, etc), i, en tot cas, el titular de l’immoble tindrà la possibilitat de posar-lo al mercat en un termini de tres mesos. També podrà cedir voluntàriament el seu pis buit al Govern perquè passi a formar part del parc públic d’habitatge a preu assequible a canvi d’una contraprestació econòmica.
Si el propietari no accepta cap de les opcions anteriors, es podrà activar –també amb contraprestació– una cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge buit al Govern o a l’Institut Nacional de l’Habitatge per a incorporar-lo al parc públic d’habitatges de preu assequible. El propietari manté l’opció de recuperar l’immoble en tot moment mentre el continuï destinant a lloguer o a la venda. “Amb aquesta mesura, i a nivell estimatiu a hores d’ara, es podrien aportar al mercat uns 800 pisos”, ha manifestat.
A aquesta mesura, i per tal de promoure la compra, s’ha d’afegir l’exoneració de l’Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per a residents de més de cinc anys quan adquireixin el seu primer habitatge; sempre i quan aquest tingui un valor de fins a 500.000 euros, en comptes dels 360.000 euros actuals.
La ministra Conxita Marsol ha apuntat que, amb la voluntat de desincentivar l’especulació, el projecte de llei contindrà també un augment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé.
En qualsevol cas, la ministra ha emfatitzat que “continuarem treballant en el parc públic d’habitatges a preu assequible. A la construcció i rehabilitació actual de 300 pisos, tenim la previsió d’afegir uns 150 més amb la construcció d’un segon edifici de lloguer a preu assequible al terreny de la Borda Nova cedit en el seu dia pel Comú d’Andorra la Vella”. “A més, mitjançant la concertació públic-privada es promourà la construcció de tres edificis d’habitatges de lloguer a preu assequible a les parròquies d’Andorra la Vella, Ordino i la Massana”, ha clos.
Accions sobre el sector turístic
En matèria turística, el ministre Jordi Torres s’ha referit a la pressió que l’activitat turística exerceix sobre l’habitatge, ja que la modalitat d’HUT competeix amb la demanda de l’habitatge residencial. Per aquesta raó, el projecte de llei aposta per prohibir indefinidament la concessió de noves llicències d’HUT i d’apartaments turístics. Quant a les llicències ja atorgades, s’implementarà un sistema de caducitat temporal per als permisos, que es podran renovar cada tres anys si es compleixen criteris de qualitat.
A més, si un HUT no ha fet cap registre al Registre d’ocupació d’allotjament turístic (ROAT) en el període d’un any se suspendrà la seva llicència de manera indefinida. Finalment, s’establirà que els HUT que es trobin en un edifici, on menys del 30% del total d’habitatges estiguin dedicats a l’activitat turística, veuran revocada la seva llicència al cap de tres anys. El titular de Turisme i Comerç ha avançat que els càlculs actuals apunten que hi haurà uns 650 pisos afectats per aquesta mesura (un 25% del total dels habitatges d’ús turístic del país).
Sense sortir d’aquest l’àmbit, Torres ha assenyalat que es preveu que el mateix projecte normatiu inclogui un increment de la taxa turística en el termini d’un any, que es consensuarà amb el sector, i que anirà destinat a la formació del professionals del turisme. Una iniciativa que es complementarà amb el reforç dels controls per a garantir el correcte funcionament i el pagament efectiu de la taxa. Justament, el ministre ha anunciat que fins ara s’han efectuat més de 180 controls en aquest sentit.
Per a acabar, Jordi Torres ha informat que s’encomanarà un estudi i es treballarà –de forma concertada amb el sector turístic i comercial– per a implementar una vinyeta per a circular en vehicle privat o en autobusos de línia internacionals adreçada als excursionistes. La mesura prové del procés de participació ciutadana sobre la mobilitat, que s’ha celebrat a principis d’enguany.
Amb aquestes mesures, l’objectiu final és, segons el ministre, apostar per un turisme més sostenible i de més qualitat. “Som un país atractiu per als turistes, però els residents han de poder viure dignament”, ha remarcat Torres.
Iniciatives sobre la inversió estrangera
En paral·lel, Conxita Marsol ha posat en relleu la necessitat de trobar l’equilibri entre la inversió estrangera immobiliària i l’accés a l’habitatge de les persones que viuen a Andorra, garantint un creixement sostenible i menys especulatiu que l’actual.
Per això, s’ha decidit introduir en el projecte de llei la limitació a adquirir un màxim de dos béns immobles per a les persones físiques o jurídiques no residents o amb menys de dos anys de residència. Per contra, les persones, tant físiques com jurídiques, amb més de dos anys de residència no tindran cap restricció per a comprar béns immobles (computa la residència no continuada per a no afectar les persones, en particular els joves, que marxen uns anys a treballar o a estudiar fora d’Andorra). Així mateix, es prohibiran les promocions immobiliàries estrangeres, excepte si estan destinades al mercat de lloguer. Marsol ha precisat que no hi ha restriccions per a l’adquisició d’immobles per a realitzar activitats mercantils, amb l’excepció de l’allotjament turístic.
En relació amb la inversió estrangera directa, la ministra ha manifestat que es treballarà pel seguiment de la inversió estrangera directa per a assegurar que s’executa, sota pena de nul·litat en cas d’incompliment i, alhora, s’estudiaran incentius per a la promoció de determinades activitats d’interès pel seu alt valor afegit. “Hem de premiar que vingui inversió estrangera que aporti al país”, ha afirmat. Paral·lelament, es limitaran les activitats considerades sensibles.
Amb el projecte de llei es condicionarà la inversió estrangera vinculada a l’obtenció de la residència a l’existència de quota d’immigració prèvia disponible i suficient, determinada en funció de les necessitats del país (fins ara cada cop que s’esgotava la quota s’aprovava un nou contingent, i així successivament).
Mesures en l’àmbit de la immigració
Finalment, la ministra Ester Molné ha afirmat que el projecte de llei implicarà mesures en l’àmbit de la immigració que tenen com a finalitat “disminuir la pressió demogràfica i l’impacte negatiu que té sobre l’habitatge de lloguer assequible”.
D’aquesta manera, es retornarà al sistema de quotes d’immigració vigent anteriorment, és a dir, s’haurà d’acreditar: 4 anys d’experiència en el sector per a accedir a la quota general, o bé 3 anys d’experiència i 1 temporada a Andorra, o bé 2 anys d’experiència i 2 temporades a Andorra, o bé 1 any d’experiència i 3 temporades a Andorra. No obstant això, s’ha aprovat una quota excepcional de 300 persones que podran passar a la quota general si acrediten haver fet una temporada d’hivern al país, així com el manteniment de la quota d’estiu amb un contingent que es reduirà.
En aquest sentit, Molné ha recordat que durant els anys 2022 i 2023 es van flexibilitzar les quotes d’immigració per a facilitar i consolidar el personal en el sector dels serveis i per a fomentar el traspàs dels temporers extracomunitaris a la quota general. “Les xifres demogràfiques fan recomanable tornar als paràmetres anteriors a la pandèmia de la COVID-19, tenint en compte que durant aquests temps les empreses han tingut temps i ocasió de completar les seves plantilles amb les mesures de flexibilització”, ha reiterat.
Per a cloure la seva exposició, la titular de Justícia i Interior ha apuntat que no es concedirà de nou el permís de treball de temporada a aquelles persones que en temporades anteriors hagin incomplert les obligacions que estableix la Llei. Addicionalment, s’eliminaran els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris, i es prohibirà treballar per compte propi als titulars d’una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l’autorització, per tal que no es pugui eludir el pagament del dipòsit de 50.000 euros.